dissabte, 26 de febrer de 2011

COLLEGATS via Euronica

Tornem a Collegats per intentar unes vietes a la paret del Pessó de les que no hem sentit a parlar massa, sobre el paper semblen que poden estar bé. Però només arribar veiem que la cosa no serà tan fàcil, estem a uns dos metres de la paret i és molt difícil accedir al peu de la via, segurament fa anys que la via no l'escala ningú, aconseguim després de molts esforços posar el peu en els arítjols i a la pedra, l'escalada en aquest tram és IV+, després d'uns 12 metres arribo a un spit, la continuació no és massa encoratjadora, la pedra fa pinta de descomposta i no es veu res i posar friends en aquesta roca no dona bon rotllo, així que li dic al company que baixo i decidim posar-nos a una via que hi ha en una agulla més accessible, li marquen artificial els tres primers pasos, quasi surt en lliure però el teòricament V+ que tinc davant no el veig clar així que torno a baixar, buff amb l'autoestima per terra marxem i anem a la carretera vella, al sector cal Nica, em sembla que fem la via eurònica, ho dic perquè la guia li marca dos llargs i nosaltres hem fet tres, per cert hi ha força més vies de les que marca la guia que va sortir a principis de l'any passat, no crec que siguin més noves. La via té un segon llarg molt bonic i aquí a diferència de les anteriors les vies estan hiperequipades, coi potser un terme mig estaria millor tan en aquestes vies com les del matí. Al marxar ens adonem que havíem de venir de primeres haguéssim escalat més, hi ha un munt de línies equipades molt maques de tres i quatre llargs

Primer intent 

Segon  

Inici de la via euronica 

Arribant a R1 

El company en el bonic segon llarg 

L3 

Arribant a R3

3 comentaris:

SERGI ha dit...

HOLA AMIC MEU. LA AVENTURA ES MOLT DURA. TOT I AIXI SEMPRE ES TROBA UNA BONA ALTERNATIVA. EL DISSABTE 26 VAREM ANAR A BUSA A FER LA "MANERAS DE VIVIR" ES POT AGUANTAR PERO LA TIRADA DESPRES DEL 6a DEL MEU CUL NO EN SORTIA NI EL MES MININ INCONVENIENT. ELS CODOLS ELS HAS DE ACARICIAR I DIRLOS-HI COSES BONIQUES . SORT QUE PORTEM AL MANOLO DEL NICO DAVANT. UNA ABRAÇADA

Mingo ha dit...

Ei Sergi, a veure si els dimarts fa millor temps i repetim amb el mestre.
Vam descobrir la zona de la carretera que hi ha moltes vies equipades i que fan molt bona pinta, a més quasi no camines. Una abraçada

Llorenç ha dit...

anims Mingo!!!! que tots passem de tant en tant per aquestes ensigalades! tot sreveix per apendre!Ara com a minim, nosaltres ja sabem el que ens hi trobarem!

merci!