dissabte, 19 de març de 2011

MONTSERRAT Plantació "Mystery..."

Sembla que estem abonats, aquest dissabte tornem a la Plantació a fer una via dels germans Massó, via recomanable si no és coneix la zona doncs et permet tenir una amplia visió del lloc, a més es pot combinar amb altres agulles i arribar fins al camí de Sant Joan a Sant Jeroni.
La via es troba al començament de la Plantació i comença per un a placa fàcil més compacta del que sembla.


Primer llarg

El segon llarg únicament té una sortideta que es fa en Ao, tot i que en lliure segur que surt sense una gran dificultat. 

Inici del segon llarg 

El tercer llarg tens una placa de IV fins al primer seguro que es troba molt amunt, jo la vaig agafar un pel a l'esquerra que la roca semblava millor, però no he trobat bons forats per posar els friends, el company va pujar més a la dreta i allí sembla que hi ha més vidilla en aquest aspecte. Després de la zona de IV arrampada, de sobte és redreça la paret amb un tram de V molt bonic amb uns forats bonissims, que acaben amb un passet de 6a, on cal tenir clar la posició dels peus doncs quan ataques el pas, no veus les presses de peu. Molt maco aquest tram.


En la zona més difícil del tercer llarg 

 El company arribant a la R3

La quarta tirada és 5 estrelles el millor amb diferència de la via, preciosa.

 L4

L4 

El cinquè llarg comença per una mena de diedre canal que està força bé, després la paret s'arrampa, però jo aquí ho passo fatal, em noto patós i estic totalment desconcentrat la corda tira molt i no ho entenc perquè he passat be les assegurances i al company no li vui dir res, segur que em va donant corda. A mitja tirada tens un passet de 6a, no és difícil però a mig pas sembla com si la corda s'hagués enganxat, un cop de gas amb tota la mala llet i passo bé, molt incòmode  arribo a un spit i veig  a sota i a la dreta la R, com el cim està allí mateix continuo li dic al company que em deixi, perquè la corda m'esta matant. Quina cosa més estranya. A l'arribar al cim m'explica el company que la corda s'havia trenat i que totes les cintes miraven amunt. Sempre s'aprenen coses.


Inici de l'últim llarg 


Com encara és d'hora anem a la Mamelleta a fer la Paciència del Sioux, al passar per la Roca de Sant Cugat hi ha força gent un d'ells és el Wolgfang, que estan escalant la Dakota.

Paciència del Sioux a la Mamelleta

De material nosaltres vam utilitzar un camelot del dos, els estreps no són necessaris. La ressenya la trobeu a Onaclimb

5 comentaris:

joan asin ha dit...

Ei Mingo enhorabona, una bona via de les llargues de la Plantació, al darrer llarg jo també em vaig passar la R.

llembresku ha dit...

Ei Mingo!!! Molt bona aquesta via. Si més no, per gaudir d'una bona excursioneta a l'aproximació, i per la llargada en sí de la via. Personalment, el llarg que més em va agradar és el tercer, amb aquells passets finets... tot i que el flanqueig també és molt xulo.
Salut i a seguir tibant!

Gatsaule ha dit...

A mi tampoc em va entusiasmar, la via. Tot i que reconec que el tram dur del tercer i el flanqueig estan molt bé, però la resta ho desmereix una mica....

Jaumegrimp ha dit...

Ep Mingo! quin patir amb la corda no? una via que val molt la pena, llàstima de tenir poca continuïtat.
Al cinquè larg si no et mire sla ressenya és molt fàcil saltar-te la reunió, però val la pena fer-la ja que abans d'arribar al cim és molt trencat i és fàcil tirar pedres avall, des de la reunió, com és molt a la dreta quedes protegit.

Mingo ha dit...

Gracies Joan A

Albert a mi tb em va agradar molt la part final de l'últim llarg, és molt aeri.

Home Joan, alguns dirien que és una excursió vertical, però està be, sobretot, sino coneixes la Plantació.

Ostres Jaume doncs tens molta raó, havia pensat perquè carai fan reunió aquí, si ja gairebé ets dalt, però amb lo de les pedres no hi havia pensat.