COLLEGATS Xtreme-romaní

Avui estrenarem la nova guia de Collegats, i hem triat uns 300 metres de vies de no massa dificultat. Així que anem a la paret del Pessó per fer la Crit de l'Infern, en primer lloc. Mirant l'esquema de la via intentem dirigir-nos al peu, però la gran quantitat de vegetació ho fa molt difícil, així que tornem enrere i ho intentem a partir de la ferrata, segons el dibuix està aprop, després de barallar-nos amb totes les herbes aconseguim arribar-hi, allí ni rastre de la via, tornem al punt de partida i anem a la torreta de llum doncs diu la guia que està aprop. Es veuen dos spit i després del segon hi ha un desplom important, sense res i sense possibilitat de posar res; pensem potser es passa per l'esquerra, però la guia posa una línia directa, en fi ho deixem córrer, perquè diu que la via està equipada però que cal portar friends. Sempre havia pensat que les vies equipades amb cintes era suficient i el desplom en V-Ao no és possible. Suposem que el crit de l'infern és aquesta malgrat no coincideixi el bonic dibuix amb la realitat. No és el primer cop que trobem poc rigor en una guia, recordo una que deia que havíem de portar material d'improvisació, entre col·legues ok, però en una guia que és comercialitza és poc serio utilitzar aquests termes.

Anem a les vies curtes de dalt perquè avui no mullarem, ens posem a la Xtreme romaní. La via és molt senzilla i està ben equipada, té tres llargs, tot i ser fàcils els dos primers són molt macos, l'ultim no té cap interès. Llàstima de l'emmerdada del començament ara tot està a l'ombra i fot una mica de fred, així que ens dediquem a passejar i el meu company em fa cinc cèntims de la geologia dels conglomerats i calcàries que tenim davant que tenen un gran interès geològic.

L1 

El company en el bonic segon llarg

Pels aficionats a la geologia aquí trobareu una discordança, un anticlinal desventrat, un cavalcament i un onlap