Als anys setanta quan vaig començar a escalar recordo que molta gent aliena a l'escalada em preguntava que hi trobes en l'escalada, si et pots matar. Han passat més de quaranta anys i encara no tinc una resposta clara, no entenc perquè després de tantes operacions i amb molèsties en les articulacions m'entossudeixo en la línia vertical. Però no puc deixar-ho córrer, perquè aleshores la roca, la neu, els boscos perdran tot el sentit per mi.
Teníem intenció d'escalar tres vies però la pluja ens ha fet fora. Al final hem escalat l'Alimera via, no massa difícil, però per mi que me l'he fet tota de primer, és com si m'hagués fet la Walker. Després hem fet la via de les Cabres.
Primer llarg de l'Alimera
Segon llarg
El Tato encetant la via de les Cabres
En el segon llarg
.jpg)
2 comentaris:
Molt be Mingo! la segona tirada de l'Alimera no és senzilla!
Aquesta dèria d'enfilar-nos jo tampoc la puc explicar, però els poetes com Joan Maragall ho expressen millo: Jo no sé lo que teniu, que us estimi tant muntanyes...
Ei Mingo, enhorabona això ja comença a funcionar ànims.
Publica un comentari a l'entrada