Finalment ens decidim per sector ferrata. Allí ens posem per la via més llarga, la Pixi, que té tres llargs no gaire difícils però m'han costat força, perquè encara noto inestabilitat en l'articulació. Tornem a peu de via, mentre els col·legues proposen de fer la dixi de dues tirades, però jo baixo. Doncs baixar la meitat de la ferrata i la canal, serà una tasca lenta. De fet ells han fet la via i quan jo feia la part final de la canal m'han atrapat.
L'Enric en la placa del primer llarg
Segon llarg
Agrair als amics la seva paciència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada