dimarts, 19 de març de 2019

MONTSERRAT PARET DE LA CODOLOSA

Avui és un dia especial per mi, feia gairebé tres anys que no trepitjava aquesta santa pedra de Montserrat. Havia arribat a pensar, que tots els moments inoblidables passats entre els còdols eren ja un record i que l'escalada s'havia acabat per mi.
Als anys setanta quan vaig començar a escalar recordo que molta gent aliena a l'escalada em preguntava que hi trobes en l'escalada, si et pots matar. Han passat més de quaranta anys i encara no tinc una resposta clara, no entenc perquè després de tantes operacions i  amb molèsties en les articulacions m'entossudeixo en la línia vertical. Però no puc deixar-ho córrer, perquè aleshores la roca, la neu, els boscos perdran tot el sentit per mi.
Teníem intenció d'escalar tres vies però la pluja ens ha fet fora. Al final hem escalat l'Alimera via, no massa difícil, però per mi que me l'he fet tota de primer, és com si m'hagués fet la Walker. Després hem fet la via de les Cabres.

 Primer llarg de l'Alimera

 Segon llarg

 El Tato encetant la via de les Cabres

 En el segon llarg

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Molt be Mingo! la segona tirada de l'Alimera no és senzilla!
Aquesta dèria d'enfilar-nos jo tampoc la puc explicar, però els poetes com Joan Maragall ho expressen millo: Jo no sé lo que teniu, que us estimi tant muntanyes...

joan asin ha dit...

Ei Mingo, enhorabona això ja comença a funcionar ànims.