Després de no trobar companys pel cap
de setmana, aquest dilluns em decideixo anar tot sol a Montserrat a
fer una via que tinc pendent d'escalar en solitari.
Avui al Monestir sembla un dia de festa
hi ha força gent, així que m'afanyo per anar a zones més
tranquil·les, després d'agafar el funicular de Sant Joan. Enceto el
camí de Sant Jeroni fins passar el Gorro Frigi i enfilar una canal
per anar a la cara oest, on ja hi toca el sol i un vent bastant
fresquet. Localitzo el peu de la via òptima, gràcies als parabolts
grocs típics de les vies d'en Guillem Arias; i començo a preparar
tota la parafernàlia. Trec l' amic silenciós (silent partner),
disposo bé la corda i començo a enfilar-me pel que serà el tram
més difícil de la via, però al haver-hi tanta expansió no
pateixes gens, el tram surt molt bé i això em deixa força motivat,
ara ja ve un tram més senzill fins la R on es deixa sentir el vent.
Surto per la dreta i fàcil fins la R2.
Ara començo a dubtar no veig cap bolt groc i ho trobo estrany, segur
que el tinc a tocar i no el veig, però no porto ressenya i no
recordo si és a la dreta o a l'esquerra. Ho miro al mòbil i després
d'una estona puc esbrinar que és a l'esquerra. Començo a flanquejar
i de seguida trobo un bolt que l'amagava un codul. El tram és molt
bonic intento fer-ho tot en lliure però els còduls no estan massa
fixats a la roca així que utilitzo alguna expansió per ajudar-me.
Llàstima de la roca perquè el tram i l'ambient és força guapo.
Finalment queda un llarg que sembla de
tramit, però a mi és dels que més m'ha agradat, no és difícil
però és bastant mantingut, mentre pujo sento el mòbil és en
Quique que em proposa anar a escalar demà, així que quedem per anar
a Malanyeu.
Dalt del Gorro contemplo les agulles
que m'envolten, tot i que les he vist un munt de vegades no em canso
de contemplar la seva bellesa i més ara que tenen una llum preciosa.
L'amic silenciós entre les meves cames després del tram més complicat de la via
La Momia i l'Elefant des de R3
Fotocim
.JPG)
.jpg)
4 comentaris:
Mingo, l'escalada solitaria es un señal de que tornes a estar en un bon moment, enhorabona, ara cal gaudir i oblidar els mals moments. Ja saps que entre setmana solem fer vietes a partir de les 14,30 h., a la zona de Llorenç i Camarasa, i que tu sempre hi seràs molt benvingut. La darrera, dimecres passat, va ser a Santa Linya, on després de espantar-nos veient les vies de la cova gran, varem anar a fer el Bisbe, renoi quin plaer tornar-hi després de quasi 45 anys! Una abraçada.
Hola Jordi sembla que amb la calor els ossos no em fan tan mal, però no ho dic massa fort pq un dia en prou feines puc caminar 100 metros, ara porto uns dies molt bons, espero que duri. JO l'únic dia que podria és el dimecres surto de treballar a les 10 i sobre les 11h15m podria estar a l'hostal del Bruc. Jo el Bisbe no l'he fet mai, ara crec que està equipat. Una abraçada i records al teu germà.
Hola Mingo, llàstima no poder-te acompanyar, però era per terres Alacantines a conèixer aquells verals. Bona via! ens truquem el cap de setmana.
Si Jaume ja vaig llegir que havies estar per terres valencianes. DEu fer 3 anys que hi vam estar un parell de dies i ens va agradar força
Publica un comentari a l'entrada