Ens trobem amb el Toni i el Jaume a
Oliana on la mestressa del bar no em mira gairebé, per què no faré
gasto.
Havíem d'anar a la Serra de Carreu que
jo encara no conec però el fred i el vent ens fan escollir una via
més curta. El cap i passerell, que ja fa uns quants anys havia fet
amb un solet d'allò més bo,. La via no la recordava massa maca, i
com l'havia fet tota de primer no m'importa anar copiant, tot i que
és menys divertit. A més la pedra està molt freda i gairebé fins
les últimes tirades hem patit bastant de mans. Si voleu més detalls
de les tirades de la via entreu a la pàgina del Jaume, que ho
explica molt bé.
El Toni a l'inici de via en el tram més bonic
En Jaume en el mateix lloc
En Jaume a meitat de via
En Jaume a la part final
Els tres toreros
2 comentaris:
El del mig, de la darrera fotografia, es el picador.
Antoni
Ep Mingo, una bona escalada en un dia rúfol, ens ho vam passar be.
Ja tinc les fotos, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada