Aquest cap de
setmana hem fet la salat, la idea inicial era anar a una via que
segurament es fa molt poc, l'Anglada Guillamon de Terradets. Així
que sortim d'hora de Lleida per no patir massa calor.
Em fa una certa
gràcia doncs aquesta via fa 40 anys que la vaig fer, així que
encetem la via, i després d'haver fet el segon llarg atrapem a dues
cordades, jo em poso super nerviós l'Anglada i a sobre gent davant,
jo me'n vull anar així que deixem al Sergi i al Tato i nosaltres
baixem i fem la Roca de l'Isard, que mai havia fet.
3 comentaris:
Renoi Mingo, que espitós! on és això de la roca de l'Isard?
Esta abans de la font de les Bagasses es una pedra petita
Mingo, no puc creure que no fessis l'esperó del Isard un dels quantiosos dies que anant a Terradets plogués.... Era la solució més fàcil per a no tornar frustrat. Es curt però paga la pena fer-lo per la magnífica roca i perquè no s'ha de caminar d'anada i quasi gens de tornada. M'has fet venir ganes de tornar-hi...
Publica un comentari a l'entrada