Tot i que havíem de
ser una colla, al final ens trobem amb el Jorge que ha vingut de Bilbao a
passar uns dies, pel que abans eren les seves terres. Jo li proposo
d'anar a Abella de la Conca, tot i que tinc dubtes de si val la pena
fer una tirada tan llarga de cotxe per fer una via no massa llarga,
doncs l'última que havíem fet per la zona estava només bé. De
totes maneres amb l'edat aprens a valorar més coses que el tipus de
via, suposo que de jove també ho fas, però ara, al menys jo, en soc
més conscient.
El dia és fantàstic
ni fred ni calor, una olor de romaní i altres herbes molt agradable, la salut bé feia dies que no em trobava així.
Així que encetem l'escalada. Un primer llarg amb una roca molt bona
i ben equipat.
El segon que
l'enceta el Jorge, buff preciós, tot i que hi ha un bolt sense xapa,
però pots posar friends.
El tercer llarg que
em toca a mi un flanqueig força atlètic. En fi tots els llargs
valen la pena. Una escalada que ens ha sorprès gratament. Un dia
per recordar, bonica via, compartit amb el Jorge amb el que malgrat
feia temps que no escalàvem plegats, ens entenem a la perfecció
L1
El Jorge flanquejant cap a R1
El company escalant el bonic L2
L2
La travessia del tercer llarg
El company en L3
El Jorge a l'inici de la quarta tirada
Arribant a R4
La bonica placa del sisè llarg
Fotocim
.jpg)
1 comentari:
Celebro que la maquinària vagi fluïnt Mingo! a nosaltres també ens va agradar força.
Publica un comentari a l'entrada