PARET DE LA RUFA "via sons amagats"

Sembla que malgrat els 3 graus sota zero, avui tindrem un dia molt bo, per escalar la via del Llorenç i el Joan A. a la paret de la Rufa.

Tot i que hi ha moltes piades d'aquesta paret. Posaré l'aproximació, que crec que de totes les que hem llegit és la més curta i força còmoda. Deixem el cotxe en una era que hi ha pujant al poble de Canelles, concretament en una corba força tancada. Sortim de l'era per la pista, que enseguida és bifurca, una va avall (passa per una caseta de pedra), aquesta no l'agafeu, continueu recte sense perdre alçada, quasi fins al final on veure dos prats esglaonats cal creuar-los sempre en direcció cap a l'esquerra per tal de creuar el riu després d'un meandre (corba del riu), allí trobarem fites que ens fan pujar per una zona sense vegetació, on hi trobareu força ostres fòssils. A la dreta us queda una torrentera que té alguna fita, però no en feu cas, continueu pel llom tot seguint les fites fins quasi el peu de la Rodamons, seguiu després amb tendència a l'esquerra fins a peu de via on hi trobareu un pont de roca equipat amb un cordino vermell, aquest tram és el més emprenyador perquè ja no hi trobareu fites.

 Aproximació

Al arribar a la via ens trobem al Joan Baraldes i dos companys de Badalona el Toni i el Joan, que tot just comencen la via. El primer llarg està força bé, la part final és on tiba més, l'entrada a la reunió és molt fina, per mi V+.

 Primer llarg

 Entrant a R1

El segon llarg és un dels que més m'ha agradat, una sortida vertical amb molt bons repeus per flanquejar sota un sostre i finalment fer un tram molt vertical amb unes preses brutals, preciosa la part final.

 Acabant el preciós segon llarg

El tercer llarg, té una sortida molt maca, però cal oblidar-se de la primera expansió i agafar-te en una mena de bavaresa i els peus en pastilla quan has fet el pas, xapes. Aquí havia llegit discusions sobre si el pas era més de V+, per mi la graduació és la correcta, un cop en una savina on hi ha una baga flanqueges a la dreta i ja fàcil fins un arbre i un pont de roca. Aquest tres primers llargs estan equipats

El quart llarg tot i que comences caminant i sembla un llarg de tràmit el final jo l'he trobat preciós aquí si necessites algun friend per augmentar la seguretat.

La cinquena tirada comença per una placa de IV/IV+ fins una baga, després cal anar en tendència a la dreta fins trobar un parell de ponts de roca abans de la reunió.

 Inici del cinquè llarg

Mentre espero al company em miro el llarg que diuen que és el millor, la primera expansió la veig uns 20 metres per sobre, em miro la ressenya i em quedo més tranquil, doncs la zona on no hi ha res li donen IV, després comprovem que pots posar catxarros en les nombroses fissures que anem creuant, la segona part del llarg guapissima.

 En la part més bonica de L6

Ja només queda un últim llarg on li posen una sortida de V, aquí jo no l'he trobat tan difícil.

Una via recomanable i que ens ha deixat plenament satisfets. Felicitacions als aperturistes, via molt maca i molt ben equipada.

 Sortida de la sisena reunió

La ressenya la podeu trobar en el blog del Llorens o del Joan Asin