No fa massa dies pujàvem amb el Toni i el Jaume cap a la Pastereta amb guants , gorro i molt abrigats, avui dilluns 27, tot just han passat 15 dies i tornem cap a la Pastereta, però en màniga curta. L'objectiu de la tarda és l'Anoiram. Després d'una bona suada som a peu de via que ara just li comença a tocar el sol. En Jaume comença per una rampeta no massa difícil fins la primera R, el segon llarg flanqueja a la dreta per anar a buscar un esperó amb algún pas de V, però amb roca força descomposta. El tercer llarg que enceta en Jaume promet, però després d'uns 10 metres cal començar a caminar fins al peu de la quarta tirada, que és amb diferència la millor tot i algun tram delicat. Una via per col·leccionistes
En Jaume en l'inici de via
L1
Inici del segon llarg
Aspecte de l'esperó del 2on llarg
Iniciant L3
En el tram més fi de l'últim llarg
Eooo arribant al final de cia
Fotocim
.JPG)
.jpg)
4 comentaris:
Vaja parell d'escaladors coleccionistes!! Pensava que valia més la pena, aquesta via....
Ep Joan, dubtàvem en fer la de la placa tòtem Viatge Apatxe, però estava ocupada i la tria no va ser encertada, almenys els llargs que em van tocar, vaig tocar més terra que escalar!
Quan vam publicar la ressenya deiem:
"La via té un caire d'aventura, amb roca delicada i que cal controlar, encara que hem sanejat bastant de crostes i llastres. Té dos trams de transició amb pedres soltes i herba, un al principi del segon llarg i un altre al final del tercer., que trenquen la continuïtat"
Joan G és el que hi ha, a mi no em va fer el pes la via, malgrat l'últim llarg està força bé.
Jaume els llargs imparells no éren els més escaladors.
Ostres Joan A.espero que no t'hagis enfadat. Tan el Jaume com jo ens esperavem un altra cosa pel que havíem llegit en altres blocs.
Publica un comentari a l'entrada