-->
Es fa una mica difícil trobar vies no massa llargues amb poca aproximació i que no hagem fet, per aprofitar les tardes, que encara no donen massa de sí. Així que amb el Josep A. decidim la tarda de divendres anar al solet de Collbató per fer la via somni de tardor que cap dels dos hem fet.
El company enceta la primera tirada que comença per una rampa fàcil per anar a buscar un muret molt vertical, però amb bones preses, llàstima que sigui curt, pq està molt bé, la resta fàcil fins dalt una savina.
El segon llarg sempre que me l'havia mirat no invitava gens doncs la roca no es veu massa bona. Però està millor del que sembla. Comences amb un tram molt vertical on cal posicionar-se bé doncs les preses de ma no són massa bones, després un tram més senzill fins un desplomet on cal fer un bon cop de gas i ja més fàcil fins al cim. Una tirada que com ha sortit bé em deixa plenament satisfet.
Encara ens queda una mica de temps, anem a la placa pell roja, però després de fer una via marxem doncs encara que faci sol fa força fresca i no convida gens a continuar trepant.
La ressenya la poder trobar en el blog de l'Eduard
El company en el bonic mur del primer llarg
Iniciant el segon llarg
L2
 | ||
| Fotocim |
Sector pell roja
.JPG)
.jpg)
3 comentaris:
Veig que el fred no us atura! no fregava molt el primer llarg? normalment es fa en dues tirades. El darrer és un mur prou maco, val la pena.
Amb la campanya que porteu a Montserrat, no m'estranya que se us acabin les vies!! Haureu de pujar cap al Berguedà....
Quan vam arribar feia molt bona temperatura, però a la que el sol va afluixar, bufff. Quan tinguis lliure truca.
Joan a les tardes pujar al Berguedà una mica just, però el cap de setmana, cap problema
Publica un comentari a l'entrada