Aquest dissabte han dit que seria un dia molt fred, alguns deien que faria tan fred com a l'any 1958. Fa fred, però a Collbató estem entre 1 i 2 graus sota zero, tampoc és tan fred.
Al bar muntanya ens trobem una bona colla de fanàtics discutim sobre quin lloc es podrà escalar sense patir massa. En Jaume en Toni i jo ens decidim per la Petit four de la Pastereta, en l'aproximació encara trobem una mica de neu, arribem a la via i la roca sembla que no està massa freda.
La primera tirada és senzilla però està força bé. La segona és l'estrella de la via un tram de V+/6a, on cal anar bé de continuïtat perquè no hi ha casi descansos naturals. Tot i que està ben equipat , cal escalar, crec que fent algun Ao, com ha estat el meu cas li donen V+/Ao. Quan s'acaben les expansions hi ha un tram on cal vigilar la roca, no és dolenta però cal vigilar. La via molt recomanable, de les maques de la Pastereta.
Baixem força animats per continuar, però el vent, que ara bufa amb força ens fa venir moltes ganes de anar a fer un vermut, dit i fet.
El Toni en el 1er llarg
El Jaume en el mateix llarg
Inici del 2on llarg
El Toni en L2
Els companys finalitzant L2
En Jaume arribant a R2
Fotocim
.JPG)
.jpg)
5 comentaris:
Ei una petita troballa..ideal per un dia com dissabte.
Vist que feia tan bon temps i que quasi no feia fred, com comentes, es fa estrany veure que vau enllestir tant de pressa.....
Ep Mingo, fred, fred, a les mans no en fèia la veritat, i al cos amb la de capes que dúiem, la veritat que fins i tot vaig suar!!jajaja. la via al ser tan amagada al fons del diedre restava molt prpotegida, ara a peu de via el vent emprenyava molt.
Felicitats per treballar-te tota la via. Un altre dia hi tornarem, però amb millor temperatura.
Joan Asin una troballa molt bonica. Les meves felicitacions.
Coi Joan G. sempre foten canya, que ja ens està bé per no adormir-se. La veritat és que feia més fred després d'escalar que abans, es va girar vent molt desagradable.
Jaume vam estar de sort que la via quedes arrecerada pq si hagués fet el vent que feia dalt i baix hagués estat difícil poder escalar. La via molt maca, però millor els companys. Tinc ganes de tornar-hi amb una mica més de pila a veure si surt sense reposar.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada