El temps se'ns ha posat en contra, malgrat tot, intentem aprofitar el que sembla que serà el millor dia d'aquest pont, i dissabte ens trobem amb en Josep A als trabucaires de Solsona.
Pugem cap a la Font-ferrera, on sentim força boletaires que escorcollen el bosc sense massa èxit. Mirem les petites parets, el Triangle encara no hi toca el sol, però a l'esquerra s'alça un esperó provocatiu i assolellat, la Trompa, allí anem. Comença duret, tot i que no ho sembla. La roca és bona, malgrat visualment sembla que es vagi a trencar només tocar-la, una tirada de les que et deixen un bon regust. El següent llarg és més fàcil però cal mimar la pedra. Baixem amb un parell de ràpels i ens dirigim al Triangle per fer un parell de vies.
Comencem per la via del Pato, ufff la roca no té massa bon aspecte, però és més sòlida del que sembla. La primera part de la tirada no té massa dificultat IV+, després et trobes un muret molt vertical i mantingut (V) on sempre trobes la pressa que necessites, però que et fa anar molt concentrat per la roca i les assegurances que no estan a tocar. Molt guapo el tram.
Arriba el company que té problemes amb l'ungla del peu, així que enfilo el següent llarg que li marquen IV+, sembla fàcil però el primer bolt no estar massa aprop i el IV+ ho és, a més ara tinc un muret amb molta molsa, quina por, però un cop hi ets la presa és bona i abundant i ja fàcil fins un arbre. Collons amb la tirada, ja veig que al Solsonès no regalen res. Crido al company per saber si pujarà, un cop reunits a l'arbre amb un ràpel de 60m arribem a peu de via.
La ressenya de la Trompa la trobareu al blog de l'Edu. La del Pato també hi és al mateix blog pica aquí
La ressenya de la Trompa la trobareu al blog de l'Edu. La del Pato també hi és al mateix blog pica aquí
Des de l'Hostal Cap del pla
La Trompa
Inici de la Trompa
Finalitzant L1
En Josep A. en el L2
Acabant la via
Cim de la Trompa
El Triangle via del Pato
El tram més bonic de L1
El company arribant a L1
L2
Ermita de St Agustí
3 comentaris:
Ei Mingo, et deus coneixer totes les parets de la nostra Santa Terra!! Salut!!!
uei, benvinguts! a banda de les escalades segur que vau gaudir del racó de Font Ferrera, on el silenci, amb el permís dels boletaries aquest cap de setmana, pren forma...
la del pato (que és la més assequible del repertori) també tinc la ressenya al blog per a qui li pugui interessar
felicitats!
Mingo, ja veig que tot aquest temps no has estat massa parat.... És una raconada xula i tranquil·la, aquesta, llàstima de la qualitat de la roca!
A veure si alguna tarda en fem alguna, abans no canviin l'hora!
Publica un comentari a l'entrada