dissabte, 16 d’octubre de 2010

SOLSONÈS Vilamala Cami dels Alamalivons

Marxem cap al Solsonès amb la intenció de escalar l'esperó de Can Fité, que l'any passat no vam poder fer perquè feia molt de fred. Avui no és que faci calor, a Sant Llorenç estem a 4 graus, decidim fer un esmorzar llarg, perquè l'ambient s'escalfi i per si de cas busquem un pla B. Sembla que ho encertarem, doncs ja estem a 10 graus. Però avui tampoc podrà ser doncs la pista està tallada, suposem que per les pluges dels dies enrere. Així que anem a les agulles del Custodi, coi aquí si que fot rasca i com el sol tardarà decidim anar una estona al Lord, però no acabem de trobar can Peres, així que com no tenim ganes de passar fred, anem cap a la paret del Lacó a fer la via més clàssica de la paret. Quan la veiem, sense res i nosaltres amb poca ferralla decidim marxar, tot i que fa una pinta molt bona, ahir pensava que no i tornaria, però després de trobar bona informació, queda apuntada.
Tornem força desanimats cap al cotxe, el company em proposa de tornar on la setmana passada, a la Font Ferrera, a mi m'agradaria escalar en un altre lloc, que això està ple de pedres. Li proposo d'anar a Vilamala, que sé que hi ha una via que van obrir l'Antxi i en Llorens. Osti si tingues Internet , el col·lega que té un super mòbil pot pillar la via, així que ens dirigim a Vilamala.
El lloc és fantàstic, i l'aproximació de la via tot un luxe, trenta minutets de baixada molt guapa i després, cinc minuts fins al cotxe. Mentre baixàvem hem contat tres cordades, això ens anima.
A les tres comencem a escalar, li comento al company, que també va començar a escalar quan ens encordàvem la corda directament a la cintura, si ens haguessin dit que aniríem a escalar amb la ressenya dins un telefon. Bé anem per feina, la primera tirada és força maca encara que la roca en alguns trams s'ha de tractar amb carinyo, amb molt carinyo, la tirada està equipada per no passar por.
El segon llarg és el més fàcil i llarg. Després toca caminar un tros fins l'inici del tercer llarg, que per mi és el més guapo de la via, molt vertical i amb molt bones preses.
L'últim llarg és molt curtet i bonic, cal buscar bé el forats pels peus.
Malgrat hem recorregut mig Solsonès finalment hem trobat una activitat que ens ha deixat força satisfets. Una descoberta molt bonica.

L1


L1


L1


L2


L2


L3


L3


L4


L4


3 comentaris:

Llorenç ha dit...

Bones Mingo! veig que al final t'estàs apropant molt pel Solsonés, i tastar aquesta roca tant peculiar i variada! Riu Lacó es un lloc que no et pots perdre! es molt soltiari i guapo!

Jaumegrimp ha dit...

Sort que al final la vau encertar...que sinó un queda molt fotut d'haber perdut el dia. Nosaltres vàrem fer una combinació de vies començant per l'Arantxa i acavant per aquesta. Una raconada molt bonica i ferestega.

Mingo ha dit...

LLorenç, el Solsonès té racons molt guapo al riu Laco hi voldria tornar, ara que ja tenim més informació.

Jaume, la veritat és que al final va estar bé, Vilamala sembla Meteora, però amb molt petit, be jo no he estat mai a Meteora, potser és una exageració el que acabo de dir.