Després de treballar quedem amb el Jordi Vidal, per anar a Montserrat Sud, doncs m'explica que coneix poc aquesta zona del massís. Així que li proposo d'anar a una clàssica on la baixada amb ràpel l'agrairan els seus genolls. Xino xano i amb un bon sol enfilem cap a l'Esparraguera. Quan arribem a peu de via jo ja no pregunto, en Jordi enfila amunt i així alternant les tirades anem disfrutant de la roca i la tarda, que ens regala una llum preciosa. Tot i que ja coneixia la via, escalar amb en Jordi no t'avorreixes mai; el que no me'n recordo mai, és de fer-li una broma que em va fer, quan jo era un escalador tendret. Escalàvem l'Esperó sud de St Llorenç amb l'entranyable Joan E.Farreny quan en Jordi va començar a cridar com si anés a caure ayyyayyyy em vaig espantar pensant que queia, tot seguit sento dir-li i una de pulpos, que maricón li vaig dir a en Farreny que l'assegurava al meu costat; ell que ni s'havia immutat em va dir en Jordi és així, un tipus amb el que mai t'avorriràs.
El Jordi en L1
L2
Arribant a R2
En la placa de L3
Iniciant el quart llarg
L4
El flanqueig de L5
Últim llarg
Eppp con una mano
.jpg)
.jpg)
4 comentaris:
Ei Mingo,
Una mica més i escalem junts, estavem ben aprop uns dels altres.
A veure quan escalem plegats tota la colla
salut i a tibar
Una tarda ben aprofitada amb una gran clàssica. Un altre cop a prop a al final ens trobarem algun dia.
Ep Mingo, d'això s'en diu treure-li el suc a les tardes! una bona via amb bona companyia, que més volem? a veure si deixa de ploure i aquest dimecres puc sortir..
Joan's cal aprofitar que a final de mes canvien l'hora i aleshores tot serà més complicat.
Jaume aquest dimecres mi que faci sol, amb l'aigua que ha caigut tardarà a eixugar-se
Publica un comentari a l'entrada