dimecres, 6 d’octubre de 2010

MONTSERRAT Roca Gris "Esparraguera"

Després de treballar quedem amb el Jordi Vidal, per anar a Montserrat Sud, doncs m'explica que  coneix poc aquesta zona del massís. Així que li proposo d'anar a una clàssica on la baixada amb ràpel l'agrairan els seus genolls. Xino xano i amb un bon sol enfilem cap a l'Esparraguera. Quan arribem a peu de via jo ja no pregunto, en Jordi enfila amunt i així alternant les tirades anem disfrutant de la roca i la tarda, que ens regala una llum preciosa. Tot i que ja coneixia la via, escalar amb en Jordi no t'avorreixes mai; el que no me'n recordo mai, és de fer-li una broma que em va fer, quan jo era un escalador tendret. Escalàvem l'Esperó sud de St Llorenç amb l'entranyable Joan E.Farreny quan en Jordi va començar a cridar com si anés a caure ayyyayyyy em vaig espantar pensant que queia, tot seguit sento dir-li i una de pulpos, que maricón li vaig dir a en Farreny que l'assegurava al meu costat; ell que ni s'havia immutat em va dir en Jordi és així, un tipus amb el que mai t'avorriràs.   


El Jordi en L1


L2


Arribant a R2


En la placa de L3


Iniciant el quart llarg


L4


El flanqueig de L5


Últim llarg


Eppp con una mano

4 comentaris:

Joan B ha dit...

Ei Mingo,
Una mica més i escalem junts, estavem ben aprop uns dels altres.
A veure quan escalem plegats tota la colla
salut i a tibar

joan asin ha dit...

Una tarda ben aprofitada amb una gran clàssica. Un altre cop a prop a al final ens trobarem algun dia.

Jaumegrimp ha dit...

Ep Mingo, d'això s'en diu treure-li el suc a les tardes! una bona via amb bona companyia, que més volem? a veure si deixa de ploure i aquest dimecres puc sortir..

Mingo ha dit...

Joan's cal aprofitar que a final de mes canvien l'hora i aleshores tot serà més complicat.

Jaume aquest dimecres mi que faci sol, amb l'aigua que ha caigut tardarà a eixugar-se