Ens trobem amb el Jorge que ve de Bilbao, però no ha portat els trastos per escalar, així que farem una caminada. L'Enric proposa d'anar al peu de la Forcanada per veure la via Ravier, allí anem. Jo els dic que pujaré fins l'estanyet deth Pois, doncs dos dies d'activitat no crec que aguanti el turmell. La pujada és molt agradable i el fet de no haver d'anar a escalar dona un plus de relax al coco. Un cop a l'estany la visió de la Forcanada és preciosa, l'any vinent ens agradaria escalar-la ens diem amb l'Enric. Com les artrosis quan s'escalfen no fan mal, continuo amb ells fins al coll dels aranesos, un cop allí núvols negres comenen a passejar-se, ells dubtem de pujar a la Forcanada, no pels núvols sinó pel pallissot que els queda. Els convenço de baixar pel coll de Toro i que si el que volen és fer desnivell doncs podem pujar a un turonet que hi ha al costat. Així ho fem, pendents i pendents d'herba un cop al collet no donem opció a l'Enric que és incombustible, doncs malgrat plou, ell cap a la Tuca de Pumero, nosaltres li diem que anem a la Penya Nera que la tenim a tocar. Ben xops comencem a baixar, aquí és on es nota l'edat, el Jorge i jo ens ho prenem amb calma i xino xano amb el bastonet cap avall. Jo que no volia caminar massa, resulta que hem fet una mica més de 1600 metres de desnivell.
El corredor de la Forcanada encara es podria pujar
Aneto
Xino xano i amb el bastonet, finalment arribem
.jpg)
4 comentaris:
Que maca que és la Forcanada! Si vols anar-hi l'estiu vinent, avisa!!
Doncs és un objectiu que em motiva molt per anar entrenant i escalant.
Lo de coincidir, ja veig que sempre es complica; espero que la mà ja no et deixi anar fent, no sé on vaig llegir que marxes de vacances, ara que tothom tornem. Que vagi bé i cuida't
Uiii, no he repasat l'escrit, veig que l'he cagat, esborra el NO, que canvia el sentit del q volia dir.
Gràcies per l'aclariment, però ja ho havia entès.... I per quedar, la solució és preparar-ne alguna de bona i fixar una data!
Publica un comentari a l'entrada