dimecres, 4 d’agost de 2010

MONTSERRAT Gorro Frigi " via del Carles"

La via del Carles és una de les moltes que hi ha al Gorro Frigi, però hi ha dies especials i una via que podria ser una més en el sarró es converteix en diferent perquè el personatge amb el que comparteixo corda és molt especial per mi, fa uns 35 anys que no ho fèiem. Aleshores jo començava a donar les meves primeres passes per Sant Llorenç de Montgai i ells eren els escaladors més forts de Lleida. En Jordi Vidal i en Joan Enric Farreny van ser els meus mestres, veure'ls escalar amb aquella elegància, compromís i mentalitat d'aventura va ser el millor aprenentatge.

Feia temps que sabia que en Jordi vivia per Barcelona, però després de preguntar als antics companys de centre excursionista de Lleida, ningú en va saber donar l'adreça, tot va ser una casualitat, a traves d'un company del blog, l'Eduard (escalatroncs), vaig poder contactar i finalment ens trobem al peu del Gorro desplegant les cordes i posant-nos al dia. Em preparo per pujar i en Jordi em diu, jo ja ho sabia, Mingus a les vies acostumo a començar jo. Però no em vas dir que feia molt de temps que no escalaves i que t'havia de portar a una via on no poguessim prendre mal? M'havia fet a la idea que faria tota la via de primer. En Jordi que sempre ha tingut molta xispa, em diu si home això seria com copiar a classe. Coincidim que escalar de segon no ens agrada, sempre he pensat que el segon escala sense pensar tan en el que està fent i quant un pas és complicat et ve al cap, això de primer no ho hagués fet.

En Jordi enceta la tirada a trams un pel més verticals però sempre amb bona presa, a l'igual que la segona. Davant tinc la tirada més difícil de la via, quan arriba el Jordi em diu que continua ell, malgrat diu que no està en forma, en el tram més difícil el veig escalar com sempre el recordava, a poc a poc però molt segur. La resta de tirades són més senzilles però disfrutones. Dalt hi ha un parell de cordades, conegudes i des de el cim de la Magdalena superior, ens saludem amb el Joan Asin; som una bona colla per Gorros.

La baixada ens la prenem amb calma, doncs els genolls d'en Jordi no estan per massa alegries. Malgrat tot, he trobat al company com quan ho tenien tot per fer amb una gran il·lusió per continuar disfrutant de les roques i la companyia dels amics.

Hem quedat que la propera vegada estaríem més entrenats , més prims i més joves, segur que siiii


En Jordi Vidal encentant la via


Acabant el segon llarg



En Jordi en el tram més complicat de la via (L3)



Tercer llarg (foto Joan Asin)


En el mateix lloc, però de 2on



En la tercera reunió



Encetant l4


El company acabant



Acabant (foto Joan Asin)


La cordada Asin en la Magdalena superior






Això és una reunióo (foto Joan Asin)

4 comentaris:

Lluis Nadal Argaiz ha dit...

Amb uns mestres així no m'estranya que en surti un gran escalador!

Felicitats per fer una bonica via amb tan bona companyia i tan gran exemple!

joan asin ha dit...

Mingo una bona via per un retrobament i per gaudir de bona companyia. Enhorabona.

Gatsaule ha dit...

A vegades el grau o el compromís de la via no és el més important! Veig que éreu els més joves dalt del cim...

Mingo ha dit...

Lluís això de que surti un bon escalador, buff ja fa temps que les frontises grinyolen.

Joan A. moltes gràcies per les fotos, són molt maques.

Jo ja fa temps que això ho tinc molt clar. Els més joves encara no, però aviat.