dimarts, 17 d’agost de 2010

PIC DEL PINETÓ EST (2704 M) "Directa Toni"

Fullejant volum 3 de roca caliente d'en Luichy, aquest apartat sempre me'l saltava. Avui amb més deteniment veig que hi ha el pic de Pinetó que tanca la vall de Cabanes, una vall on rarament hi trobes gent, jo la conec d'un cop que vam pujar al Bassiero amb esquis. Així que quedem amb els germans Caubet per anar a fer la directa Toni.

Ara que ja he fet l'excursió no sabria dir si el que m'ha agradat més és l'aproximació, o bé l'escalada.

Per anar al refugi és molt còmode, doncs està a 5 minutets del cotxe, abans però cal anar al poble de Son i entre aquest i el poble de Jou agafeu una pista amb molt bon estat. El refugi és molt agradable, així com el seu guarda que ens explica la manera de trobar el peu de via, i les noves vies que s'han obert en la paret. Marxem cap al coll de Fogueruix i abans d'arribar-hi trobem un lletrero que ens indica el corriol que hem de prendre i que atravessa un bosc molt maco de pi roig, la sortida té una visió espectacular de la vall de Sant Maurici. Encantats, Peguera, Subenuix ,.. estan a la nostra alçada. Uns pendents d'herba molt ben senyalitzats ens porten al primer pic del Pinetó (2648 m) continuem fins al coll de Pinetó i en diagonal anem a buscar l'inici de via, hem estat una mica més de 2hores, però no s'han fet gens feixugues, al contrari una descoberta recomanable.

Un cop a peu de via, ens dividim la via, jo faré les 3 primeres tirades i l'Oriol les tres següents. DE les tirades que m'han tocat dir que la segona és la més maca i difícil la resta són una mica més fàcils, però sense regalar res. La quarta tirada que encetal'Oriol té un passet de III+, i la paret perd ccontinuïtat fins l'última tirada (empalmem 6 i 7) que juntament amb la segona són les més maques, és una llàstima perquè hagués quedat un conjunt molt recomanable. Dir que la majoria de Rs tenen un parell de parabolts i també en trobareu algun en els llargs. Si teniu bona vista des de l'inici de via es veu un bolt que correspon a la primera R (de baix no sembla que sigui la R1).

La baixada és pesada i cal anar amb molt de compte, nosaltres la vam fer per la cresta que ens porta al coll de Pinetó, d'aquí cal desfer el camí d'aproximació



Refugi del Pla de la Font



Aproximació al coll de Fogueruix



Vall de Sant Maurici



La Pica d'Estats al fons







Primer pic de Pinetó 2648 m



Paret del Pinetó est i oest


Inici de la via



L'Oriol en el primer llarg



L'Oriol i el Quique arribant a R1



L'Oriol i el Quique arribant a R2



Tercer llarg



L'Oriol escalant el bonic final de via



Cresta de baixada





5 comentaris:

Lluis Nadal Argaiz ha dit...

Molt maco l'indret! Me l'apunto, que no conec gaire la zona.

Bona activitat!

joan asin ha dit...

Enhorabona, aproximació, escalada, baixada, nous indrets per gaudir. Un conjunt més allà de la pura dificultat.

Gatsaule ha dit...

Una via de les que m'agraden, maca i tranquila, enhorabona!

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats per l'aventura! una activitat ben completa, en un racó molt ferèstec, també me l'apunto!

Mingo ha dit...

Gràcies pels comentaris, el lloc és molt maco i no hi ha ningú, només gent al voltant del refugi i el coll de Fongueruix; els més intrèpits arriben al 1er Pinetó. El guarda ens va dir que era la segona ascensió que es feia aquest any. La via no és cap meravella, li falta continuitat, però el conjunt està força be.