diumenge, 22 d’agost de 2010

TUMENEJA NORD "via Evident"

És l'última via que volia fer de la regió, sempre l'havia anat deixant pel final, doncs una mirada a la ressenya no la fa massa atractiva. Una via que com a màxim és IV+ i que la part de dalt li marquen III+ i a més Pirineu, imagines una rampa amb algun passet més dret.. Un NO ben gros, la via és una petita joia. Pots captar l'essència salvatge i solitària d'aquest Pirineu que és una mica nostre, aquella solitud que em va enamorar de jove i que ara malgrat la massificació de la muntanya si surts dels circuits clàssics, encara es conserven.

La via super-recomanable, fins i tot ara que recordo l'experiència viscuda em sento super bé i amb una forta motivació per descobrir nous indrets.

Com el company és un pota negra de la Vall d'Aran, malgrat ja no hi visqui (si ho llegeix em fotrà bronca), pugem amb vehicle autoritzat fins el pont de Rius i ens estalvien uns 40 minuts de pista.

En uns 35 m arribem al refugi de la Restanca i d'allí agafem el camí que porta a l'estany de Mar, després de la primera pujada forta, arribem a una esplanada, deixem el camí més important (que porta al Mar) i seguim unes fites en tendència a l'esquerra i ens endinsem a la vall que queda tancada per la paret de les Monges i gairebé al final girem a la dreta (SW) i anem seguin unes fites que degut a la gran quantitat de blocs són fàcils de perdre, però amb intuïció arribareu sense problemes, des de'l cotxe hem estat unes 2h 15 m.



Croquis aproximat de la via

El peu de via és fàcil de localitzar, hi ha una esquerda de la via invident, a més veureu un parabolt, que marca el lloc per on passar. Quan el veus en el lloc on està, penses això és impossible que sigui IV, però ho és. Com una bona cara nord al peu hem trobat una bona taca de neu, com anem amb bambes ens costa de creuar-la, s' hi aneu aquest any us aconsellaria que la creueu uns 7 metres més a la dreta doncs la rimaia en el peu de via te una bona alçada(un piolet faria un bon servei).

El primer llarg el comencem una mica més a la dreta d'on comença la via, per tal de que els gats no quedin pringosos, jo li posaria al pas V, després un festival de IV aeri i amb ambient de cara nord. A la R trobareu un bolt amb anella, però amb una baga al voltant d'un pedrot completem.



Primer llarg, tot i que no ho sembla, és IV



L'Enric iniciant la via, l'entrada original li queda més a l'esquerra



Primer llarg


El segon llarg surt recte (clau i bolt) i anem alternant amb canals i diedres, però mantenint la dificultat IV-IV+, sense pujar, però tampoc baixar.



Iniciant la 2ona tirada



Segon llarg



Segon llarg

El tercer llarg sortim de la R i anem a buscar un diedre, jo el vaig pujar en dulfer el company va pujar per la placa en ambdós casos és IV-IV+.




Inici del 3er llarg



Diedret de IV, molt guapo



Al mateix lloc



Finalitzant el 3er llarg

El quart llarg és un canvi de reunió, tot i ser fàcil l'ambient 5 estrelles com tota la via, cal anar abrigat doncs avui ha fet calor a Vielha i nosaltres hem escalat en màniga llarga, no escaleu la paret després de ploure, li costa d'eixugar-se.




Canvi de R

El cinquè llarg, li marquen III+, suposo que al re-equipar-la van modificar el llarg, la sortida jo li posaria IV+ hi ha un bolt que assegura el pas i marca el recorregut després ens trobem amb el passet més complicat, per mi V, el company li posaria un plus, és pot protegir amb un alien vermell, després anar en direcció a un altre bolt i ara a la dreta o a l'esquerra per qualsevol lloc disfrutes.



Sortida de la R4



En el tram més difícil del 5e llarg



5e llarg



Arribant a R5

L'últim llarg miro de pujar per una canal molt marcada, però al final veig uns blocs que no fan massa bona pinta així que surto a l'esquerra per una placa III+ ni mes ni menys. La R estaria just a sobre de la canal que teniu a la dreta. D'aquí surts fent un petit pas de III i després caminant fins al cim (30m). Totes les R menys la primera tenen 2 bolts amb anella.



El company començant la 6ena tirada



sisena tirada

Ens sentim plenament satisfets una part d'aquesta pedra ja ens l'hem fet nostra.

Amb l'Enric apuntem la possibilitat de baixar rapelant, però em sembla recordar que la cresta de baixada és fàcil, clar que vaig pujar amb esquis fa més de 25 anys; però si, la baixada no té res a veure amb la que vam fer la setmana passada del pic de Pinetó. Seguiu la cresta SO fins el coll de Puis i allí anar fent, trobareu un tallat busqueu les fites que marquen el pas, i al poc arribeu a peu de via, després desfer el camí de pujada.

Aquesta via i el gran diedre del Drac de Tumeneja les més recomanables de la zona, per mi.



El Montarto, al fons



A l'altre costat, el Biciberri Nord



Dos tumeneges

12 comentaris:

Llorenç ha dit...

Es veu molt guapa!!! bon redescobriment! es veu bastant dret i mantingut en grau moderat no?

Felicitats!

Mingo ha dit...

Si si LLorenç una via per no patir i disfrutar molt, de la via i de l'ambient molt recomanable, be a mi em va deixar un molt bon gust. I el grau es IV-IV+ ni més ni menys, la tirada després de la feixa té un passet q jo li possaria V però és un tram curt.

Eduard ha dit...

Ostres Mingo! Veient amb la passió que la descrius m'han agafat moltes ganes d'anar-hi. El que més mandra em fa és la caminada, més quan la darrera vegada que vaig ser per aquí després de tot el pateix va i es fot a ploure

joan asin ha dit...

Enhorabona Mingo i companyia, pinta molt bé, realment és un plaer escalar en indrets perduts i solitaris.

lux ha dit...

Carai Mingo!
quina bona venta...;)
Apuntada que ha quedat immediatament!! la del Drac fa temps queme la miro i aquesta per completar ha d'anar superbé , no?
vaja que falta una excursió cap allà dalt!

Felicitats per l'activitat!

Joan B ha dit...

Ei Mingo

Amb la ressenya que en fas, ens has fet agafar ganes d'anar-hi a tots !!

salut i a tibar

jesús ha dit...

sabía que era bona, encara que no tant. i fa molt bona pinta
naltros en una intentona, segurament ens vam encigalar per el diedre/fissura de l'esquerra, paral•lela als tres primers llargs. així vam determinar que no era tant evident. érem joves...
enhorabona,

Gatsaule ha dit...

Ei, alpinista! Tens raó, es veu molt més interessant del que aparenta la ressenya! I la caminada no deixa de ser un alicient afegit!

llembresku ha dit...

Ei Mingo, que ara ja no hi podrem anar fins les vacances vinents al Pirineu!!! No ens facis dentetes amb aquestes vies que passarem un mal any... molt guapa aquesta!!!!!! Salut, i ens anem veient encara que sigui per aquí!!

Mingo ha dit...

Eduard camines una mica més de dues hores, comparat amb el drac q vau anar vosaltres allò si que està lluny. Si dormiu al refugi és 1h 30m.La via=patir poc, disdrutar molt

Joan Asin, es fàcil però l'ambient i la via et fan disfrutar.

Lu ves-hi, per completar o per fer només aquesta.

Joan B. jo ja ho dit, val la pena.

Jesus, la fissura que us vau encigalar ara hi ha la via invident, la evident va més a la dreta el que passa, que quan ho mires penses impossible per aqui una via de IV, jo si no hagués vist el bolt, segurament tb m'hagués encigalat. A mi em va agradar moltissim, potser pq esperava una rampa amb algun passet més dret, tipic de moltes vies de la zona i vam escalar de baix a dalt amb un IV/IV+ sense pujar però tampoc baixar. No és una via dura però molt maca en la seva dificultat.

Joan sembla mentida el futimer de gent cap al Montarto. Aquí silenci total, enganya al Pep, segur que us agradarà.

Albert si no neva al setembre s'hi pot anar perfectament. Salut i records al Ricard

edunz ha dit...

eo, molt bé aquest afany de seguir descobrint i redescobrint.. merci i felicitats!

Acrocephalus ha dit...

Hola!
Aquest estiu ens volem estrenar en el món de la via clàssica als Pirineus, i m'he topat amb aquesta via evident. Tens croquis de la via? Ens el podrías passar? Què tal està per posar seguros? Les reunions, estàn bé? Es pot rapelar la via? Moltes preguntes, però en ser una primera experiència ens fa moooolt de respecte. Moltes gràcies i fins aviat!

Dani