Tot i que les previsions són dolentes, en Jordi em diu que per la zona de la costa sembla que hi podrem escalar. Així que ens anem al pic del Martell, que a les tardes d'estiu si bufa la marinada s'està molt bé.
Arribem a peu de via ben suats, sort que el camí és de baixada. Però m'adono que he perdut la màquina de fotos, merda, tot i que veig difícil trobar-la, desfaig el camí a veure si sona la flauta, i va sonar dalt de tot de la pujada, allí penjadeta en unes branques, la cabrona.
Triem de fer la Reserva, que el Jordi no recorda si l'ha fet i és una via que malgrat ja he fet algun, cop sempre és maca de fer. Avui començo jo, perquè el braç del Jordi no està massa fi, a mesura que vaig pujant noto que fa quatre mesos que no entreno, això no és la finura de Montserrat.
Quan arriba en Jordi, li dic si vol que la faci jo la tirada, però com no li agrada copiar s'enfila malgrat l'epicondilitis. Sento al Jordi xarrar, amb la cordada que tenim al costat, bé ell xerra i l'altre no para de riure i és que amb ell, mai t'avorreixes. Com diu ell: sóc un crack, perquè em fan crack totes les articulacions
El tercer llarg és dels més macos de la zona, tot i que li trobo una pega en el primer pas i és la posició del bolt, si no ets massa alt, xapes quan ja has fet el pas, però be continuem amunt en un tram que has d'anar posant alguna coseta, malgrat algú se li ha quedat un fissurer encastat, el pas de dalt molt vigorós tot i que ja l'havia fet alguns cops avui em sento especialment content, doncs la tendinitis que m'ha acompanyat una mica més d'un any no l'he notada. Un cop dalt queda el més penós, caminar entre els blocs per baixar
L1
L2
Arribant a R2
L3
L3
.jpg)
3 comentaris:
Epicondilitis...tendinitis...si es que aquest esport es molt lesiu!!
Al pic del Martell hi he anat dues vegades només.Em costa molt anar-hi,ja que caminar pels blocs de dalt no m'agrada gens,però hi han vies guapes,guapes.
Salut!
HOLA MINGO. PRECISAMENT AQUESTA SETMANA PENSAVA AMB TU I EM PREGUNTABA ON DEBIES DE ESTAR , JA QUE EL BLOG NO AUGMENTABA EN ESCALADES, I ..... VES PER ON RESULTA QUE EL TIO S'EN VA A TREPAR AMB EL MESTRE. JA HO VEURAS QUAN T'ENXAMPA. SUPOSO QUE VA SER UN "DISFRUTE". EL JORDI TAMBE VA SER UN DELS MEUS MESTRES, PERO JO EL VAIG TENIR POC. SUPOSO QUE NO S'EN RECORDARIA DE MI, PERO DE TOTES MANERES EM FARIA GRACIA DE TORNAR-LO A VERE. A VERE SI ET PUC FER UN TRUC PER ANAR A ESCALAR ABANS DE QUE ACABI L'ESTIU. UNA ABRAÇADA
je je je! aquesta via va ser a la primera "via llarga" que em van portar...jo tot just començava a fer totxos, i al company que si que en sabia, li va agafar un atac de vèrtig i vam sortir de la paret a les 12 de la nit!!! un von començament!
Una bona opció per a dies on la meteo no promet massa!
Anims amb la recuperació!!!
Publica un comentari a l'entrada