dissabte, 12 de setembre del 2009

PIRINEU Drac del Tumeneja "via gran diedre"

Jorasses, Lavaredo, Dru, Gran Capitan,.. parets de somni, ascensions fantàstiques que esdevenen grans objectius pels escaladors. En la recerca d'aquestes grans fites en ocasions topem amb alguna perla, l'ascensió d'avui n'és una. El Drac del Tumeneja és que ho té gairebé tot, una roca sensacional un ambient sever i vertical, Pa de Sucre, Punta Harlé, Beciberri nord són els nostres convidats de pedra i una solitud que encara podem gaudir en molts racons del nostre Pirineu.

Fa més de 25 anys que amb l'Albert Bertran vam fer l'espatlla del Drac de Tumeneja, mentre dinàvem al refugi el seu germà, el David ens va comentar les excel·lències del gran diedre del Drac de Tumeneja que ell juntament amb el Grani havien obert. Jo la vaig posar en llista, però mai havia trobat el moment.

Aquest cap de setmana llarg el temps ens ha fet canviar els plans i en Josep A. em comenta de anar-hi, jo li recordo el que en aquell temps em va dir en David que era una via atlètica i dura, però el fet que les reunions estan equipades amb bolts i anelles per baixar, fa que el compromís en cas de mal temps sigui molt baix, i segons els molines de torn és quasi segur que farà mal temps.

Divendres al tard ens trobem amb el Jordi, en Josep A i la Montse a la Val d'Aran, anirem a dormir al Pont de Ressec, el refugi ens han dit que estan fins als topes. Com demà farà mal temps, penso jo, ens estalviem la caminadeta fins el Refu. L'endemà no hi ha un sol núvol, no m'ho puc creure, així que a quarts de set amb la claror de la Lluna enfilem cap al Drac, que està a la quinta forca 4h 30 m d'aproximació, es pot escurçar ½ hora si a mig estany de Mar tallem en direcció al Drac.

Hem sortit sense núvols i cada cop n'hi ha més, enceto el primer llarg, malgrat estar a l'estiu, la roca és freda un parell de claus ens indiquen que aquest era el lloc on comença l'ascensió, nosaltres ja portem uns 10 metres fàcils i continuo cap a dreta on des de baix es veia un clau amb una cinta que et porta a un carreró sense sortida, esmeno l'error i torno a l'esquerra, segurament el clau era d'algú que es va encigalar. La resta del llarg continua amb la dificultat de V sup atlètic i malgrat trobar algun clau cal equipar-ho amb els friends. Jo crec que és el llarg més dur.



Beciberri Nord



Estany de Mar



A l'esquerra el Drac del Tumeneja



Punta Harlé



El Diedre que ratlla tota la paret



Encigalat en el 1er llarg
Cal pujar per l'esquerra;
el clau que tinc en els peus és el que desorienta




Part final de L1



Els companys iniciant el llarg



En Josep A, arribant a la R

Després d'alguns dubtes enfilem la segona tirada, malgrat ser més fàcil que l'anterior V jo faig una voladeta, em noto el turmell endolorit, però com és el tonto no tinc clar si el mal és de l'aproximació o del cop (avui ser que és del cop), continuo amunt i em sorprèn el que m'ha aguantat la merda de clau. Faig el pas més separat del diedre i cap problema fins la còmoda R2. Mentre espero els companys comença a ploure (ara ja tenim excusa per fotre el camp), just quan arribem surt un sol fantàstic, així que amunt.



Iniciant el 2on llarg



El diedre és gairebé perfecte de dalt a baix



En Josep A. arribant a R2



En Jordi (Tato) en el mateix lloc

El tercer llarg continua el diedre, perfecte i durillo V sup, la part final em deixa esgotat tan física com mentalment, docs l'últim friend està molt avall i en aquest tram has d'aplicar la tècnica de diedre, em noto molèsties que no em donen gens de seguretat, apart que aquesta tècnica no és de les meves millors virtuts. Quan arriba en Josep A em diu si vull baixar o continuar, jo ja no baixo, però no em noto al 100 %. Així que agafa el relleu.



Tercer llarg, continua el festival



Acabant el llarg



Els company, arribant a R3

El quart llarg sobre el paper li posa V, però jo l'he trobat tan difícil com els anteriors a més fins el final no et regalen res i per postres a mitja tirada ha caigut una mica de pedra, sort que era petita i ha durat poca estona. Ara ens queda un tirada de segon fins al cim que en vista del que s'atansa no fem.


En Josep A. iniciant l'última tirada






Acabant la via



Beciberri Nord, des de R4

Baixem en quatre ràpels fins a peu de via, ATENCIÓ el 3er ràpel cal fer-lo amb una sola corda doncs hi ha moltissimes possibilitats que el nus s'enganxi en el diedre. Mentre baixàvem la pluja arriba i gairebé no ens deixarà fins que tornem a ser als cotxes.

Arribem xops però contents per haver viscut tan intensament.

El material que hem utilitzat aliens semafor i gris camelots 0.5-1-2(repetit)-3,5 (l'hem posat en tots els llargs). En totes les tirades hi ha claus essent la 1ª on són més nombrosos, les dues ùltimes en tenen 1 o 2 )

13 comentaris:

bullarolas ha dit...

La vam repetir fa anys i les reunions intermitges cada 25 metres ens van despistar... vam fer més llargs dels que marcava la ressenya. No sé si encara deuen estar muntades.

El record que en conservo és el d'una via molt estètica i dura, sobretot per l'ambient i (suposo que també) per l'alçada.

Pietro ha dit...

Osti quina gran via, amb lo que m'agraden a mi els diedres, mmmm!
Aquesta ja la tenia a la llista, però ara després d'haver vist les teves fotos encara li tinc més ganes. Felicitats!

Eduard ha dit...

Molt bona aquesta Mingo!!!
La vam anar a fer a principis d'estiu però el temps no ens va deixar ni apropar :(
El lloc és increïble amb l'Estany de Mar, el Beciberri Nord... i encara que l'aproximació sigui llarga tard o d'hora caurà!!!

Llorenç ha dit...

ohh!!!!! que guapa que es veu!!! i que estètica! llestima del mal temps que us va acompanyar durant tota la via! aquesta l'apunto! i segur que hi vaig!!!

merci per la piada!

lux ha dit...

Ostres Mingo!
tot just aquest estiu parlant dels meu estimats diedres;) em van suuuperrecomanar aquesta via! te ambient de gran escalada !Quina preciositat!!

Si se'm donen fatal! però realment es que és una escalada en estat pur!!

Felicitats tot i el peu, el temps, el vol i no esta a tope!

estudiare molt! ;)

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Mingo! quin viote!!! veig que ets un tio dur, tot i el saque tú amunt...espero que el peu no sigui res! Aquesta me l'apunto, però hauré d'entrenar els diedres!

Joan Baraldes ha dit...

Ei Mingo,
Pel que expliques, aquesta és per felicitar-vos i segur que la recordaràs força temps !!

ja veig que tu si que et vas mullar, je, je , je.+

Salut i a tibar

Syl ha dit...

L'enhorabona per aquest senor diedre! La via us va fer patir una mica, el mal temps, el peu (ja el tens millor espero) i quina aproximació! Però val la pena..inòspit i salvatge el lloc, com tu ben dius, encara es troben racons així al Pirineu.

També nosaltres vàrem triar un gran diedre el cap de setmana de la Diada,però amb un camí d'aproximació més còmode(al Canigó).

Salut i més vies com aquesta!

Asinus ha dit...

Apreciat amic, he visitat el teu perfil i veig que tens 52 anys, exactament la meva mateixa edat. No ho dic perquè si, es que en llegir la teva ressenya del gran diedre classic del Drac, has fet referència a la teva ascensió ara fa 25 anys, a l'espatlla del Drac amb l'amic comú Albert Betran.

Jo vaig obrir la via de l'espatlla amb Joan Granizo, ara fa més de 30 anys, i va ésser llavors quan varem batejar el Drac amb el seu nom, doncs fins aleshores era un cim anónim. Per a mí aquesta fita és un record entranyable i una experiència que fa pocs dies vaig intentar reviure amb uns amics, sense èxit, doncs no vaig calcular be els temps d'aproximació, que als vint anys eren més curts que no pas ara.

En el seu moment vaig escalar el gran diedre, quan era una via nova. Ara no estic a l'alçada del diedre, però si de l'espatlla que intentaré tornar a repetir tantes vegades com pugui, mentres les cames m'arrosseguin muntanya amunt.

Gràcies per haver·me donat la oportunitat de recordar un temps de joventut per a mi feliç, quan Restanca era un niu d'amics que recordo amb nostàlgia.

Be, espero que tinguem la oportunitat de tornar a parlar.

Salutacions. Enric Asín Ollé

Mingo ha dit...

Bullaroles, la via té les reunions equipades amb dos bolts amb anella, ara és la via de baixada més recomada del Drac. Entremig de la tirada no hi cap rastre d'antigues R, hi ha algun clau, però te l'has de treballar amb friends,...

Pietro si t'agraden els diedres aquest no et defraudarà.

Eduard, Llorenç la via val molt la pena és preciosa en tots els aspectes. Ascensió que et fa creixer com escalador.

Lu jo tb sóc una mica de la teva cofradia els diedres m'agraden però em costen força. Ara val molt la pena, qui te'l va recomanar t'aprecia.

Jaume moltes gràcies el turmell ja està bé de fet va ser un cop, però avui ja quasi no està inflat.

Gràcies Joan B. Me'n recordo de quasi totes les escalades, però quan recordi aquesta, com molt bé dius té un regust especial.

Moltes gràcies Syl pels teus comentaris, per cert el diedre del Canigo és la Sala Bobo al Barbet? jo la tinc pendent.

Enric és molt agradable compartir els teus comentaris. La cua del Drac en tinc un bon record malgrat ser curta era molt maca. Com diu en Machado todo pasa, pero todo queda.
Espero que aviat puguis tornar-hi. Una abraçada

SERGI ha dit...

HOLA AMIC MEU. JA VEIG QUE OS VA LA MARXA. ELS MOLINES COM DIUS TU JA HO VAN ADVERTIR , PERO QUE COLLONS SABRAN ELLS D'ANAR A ESCALAR. QUAN S'EN TENEN GANES ES TANCA UNA MICA EL ULL I AMUNT. JA EM VA EXPLICAR EL "TATO" QUE US HO VAREU PASAR D'ALLOR MES BE. JO TAMBE LA TINC A LA LLISTA. NOSALTRES VAM ANAR A LA PANY-HAUS DEL MALLO PISON. SI NO L'HAS FETA HI ANIREM UN DIA D'AQUESTOS. ESPERO QUE ESTIGUIS BE DEL TURMELL. UNA ABRAÇADA.

Mingo ha dit...

Ei Sergi, a veure si ens veiem aviat. La via és molt bonica el que passa que abans ens vam fotre un pallissot de quasi 5 hores caminant i clar ja tenim una edat. A mi mes que la Pany m'agradaria que em portessis al Fire, a la Rabada.
Vinga Xato una abraçada

Gatsaule ha dit...

Oooooh! Quin diedre, amb el que m'agraden els diedres! M'hi hauré d'apuntar amb en Pietro....

Gràcies per l'Info!