dissabte, 26 de setembre de 2009

Intent a la cara sud del Maupas

És una paret que sempre li he tingut moltes ganes, així que divendres al vespre amb el company anem a dormir just a l'entrada de la vall de Remuñé.

Ens alcem d'hora, jo no conec la vall i en Josep A fa 14 anys que va fer la Jean Arlaud, així que a un quart de 6 enfilem amunt, a l'arribar a l'ibonet del Remuñe clareja el dia, allí trobem un creuament de tres camins, nosaltres agafem el que va al Portal, que es dirigeix a una mena de congost que cal creuar fins al final de tot, allí trobem una esplanada, no continueu recte (ibon del Maupas) cal anar en direcció a la paret i pujar per una vira que hi ha entre el granit i els esquists (materials clars i vermellosos) ara hi ha força fites en les vires, escalar no vam escalar però de fites em vam posar unes quantes. Un cop passades les vires les vies més llargues les tens allí mateix, però si aneu a la Cereza o la Tabanos que era la nostra, cal continuar entre mig hora i tres quarts encara, tot i que des de les vires sembla que ja hi ets. A mesura que anàvem pujant veiem núvols potents que venen del sud però que sembla que no ens afectaran. Just arribar a peu de paret es tapa i tardem gairebé 1 hora en localitzar la via. Gràcies a tenir cobertura consultem la meteo que no és gens bona, la veritat és que no estem en una bona situació, una via que tot i no ser difícil no sabem com està d'equipament, a més haurem de buscar uns ràpels per baixar i els núvols que abans només rondaven pel massís de la Maladeta ara els tenim a sobre, a més de la Vall de Lliterola és veuen uns núvols negres i molt compactes que van venint cap a nosaltres, és difícil renunciar ara que hem fet el més dur, caminar 5 hores fins aquí, però tal i com tenim el panaroma no volem arriscar, així que avall. Just arribar a les vires la paret es despeja i de sobte veiem el cel ben blau, que estètica es veu la via que volíem fer, tornar amunt ja no pot ser per l'horari, així que continuem avall amb el pes de no saber si hem pres la decisió correcte, malgrat que quan som de nou a l'ibonet del Remuñé la zona del Maupas es veu molt però que molt negra.

Davant nostre tenim les Fites del Pintrat que amb la foscor de la nit no hem vist mentre pujàvem, es veuen precioses. Amb el Josep Anton comentem si no som una mica rucs, mira que caminar 5 hores per fer una paret de una mica més de 200 metres, tenint a mitja hora del cotxe una paret de 100, 200 i fins a 600 metres equipada amb materials més moderns. Perquè som conqueridors de l'inútil, perseguirem els nostres somnis i l'any vinent ho tornarem a provar.


Abans d'arribar a l'última esplanada


Cara sud del Maupas


Els núvols en el massis de la Maladeta



Quan tornem a ser a les vires, els núvols ens deixen veure la paret
Continuem avall amb e pes de no saber si hem pres la decisió correcta


Les Fites del Pintrat

12 comentaris:

Eduard ha dit...

Ep Mingo!!
La paret es veu preciosa... I la decisió que vau prendre va ser la correcta. Decidir tirar enrere, acostuma a ser la decisió més difícil i costa molt prendre-la, s'ha de tenir molt autocontrol per retirar-se doncs molts cops les ganes ens superen, però com molt bé dius l'any que ve la paret serà allà i el somni encarà no estarà destruït

flx ha dit...

Tot i que els dubtes fan acte de presencia desprès de l'esforç, no cal dir que pel que expliques estava tot el peix venut...
Sobre les fites del Pintrat, es un lloc ben guapo, però si la idea es Maupas, doncs es ben igual que estiguin mes lluny o mes a prop, en tot cas, si un posible plan B, de totes maneres, l'excursió feta ja es ben guapa, i la paret allà us espera fins que torneu.

salut

Gatsaule ha dit...

Fa anys vaig pujar per la Cereza i em va agradar molt. Al principi també teníem dubtes, però la via se segueix prou bé perquè és molt lògica.

Els rappels no els vam ni buscar, perquè la cresta de la via normal és molt divertida!

Ànims que la muntanya no es mourà!

lux ha dit...

Ei Mingo!
es veu molt xula la paret i l'excursió també! ;)

El Pirineu sempre és arriscat, és una inversió més gran i les condicions hi han de ser....
sobretot si vas a escalar...

amb l'esqui de muntanya aviat vaig apendre que pots apurar mooooolt més:-)))

De tota manera...s'ha d'intentar..
Felicitats per l'intent!!

Mingo ha dit...

Eduard si que és maca la paret i el lloc es molt salvatge, hi tornarem.

Flx els dubtes van sorgir pel temps atmosfèric, no ho teniem clar que no es fotes a tronar en qualsevol moment. Les Fites són precioses, potser no m'he explicat be, no vui comparar-les amb el Maupas pq això de les muntanyes son com els fills. Només que fot rabia fotre un pallissot de caminar i just arribar tapar-se tot.

Hola Joan els únics dubtes que teniem eren de si donaria temps d'arribar a dalt sense que plogués i trobar els ràpels, ja que baixar per la cresta amb el marron que teniem a sobre era molt complicat. Com ho teniu per dissabte? li vaig comentar al Josep Anton i em va dir que perfecte.

Si Lu l'excursió és molt maca, a mi em a agradar molt la vall és molt salvatge i la paret on hi ha les vies curtes es veu molt ferma, on són les més llargues es veu molt cutre herba, esquits, a la part de sota, després millor. Ho tornarem a provar, però em sembla que pujarem a dormir bastant mes amunt pq pujar de baix es fa pesat i un ja té una edat

Jaumegrimp ha dit...

Llàstima Mingo! però crec que la vau encertar, millor disfrutar de la via amb un bon anticicló que enmig de llamps i trons.

joan asin ha dit...

Mingo, l'escalada a l'alta muntanya te aquestes coses, però quan fas la via es molt més agraïda, sempre queden els somnis per fer-los realitat i que ens ajuden a anar tirant.

Aleix ha dit...

Quines ganes que tinc de fer via llarga Mingo...

Una abraçada des dels Països Baixos ;)

Joan B ha dit...

Ei Mingo, veig que aquesta vegada més que escalar vas "navegar" per la muntanya.... però també val la pena !!
La muntanya i la via sempre estaran allí i segur que hi tornaràs !!
salut i a tibar

Llorenç ha dit...

quina mala sort...ja passa de tant en tant que els plans se'n van a norris.....la roca segueix allí...els que caduquem som nosaltres! bé, no serà per dies! segur que hi tornaràs!!!!!
tot i aixó sembla que vau dsifrutar bastant l'excursió!

Xavi ha dit...

Jo crec que vau fer bé, en aquests llocs val més no jugarse-la si la méteo no està clara, sobretot si la baixada és complicada. Ja hi hauran més dies...

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Buà, la paret és guapíssima i està bastant lluny. Amb el meu pare lo de les crestes divertides de dos o tres hores les teniem prohibides, així que vam rappelar per la mateixa via. No saltres vam fer la xemeneia de l'esperò Sud-Est, o algo així. No debia ser massa dificil, doncs la vaig fer jo tota de primer amb 15 anys. Vam deixar les reunions equipades amb un parell o tres de pitons. Ara em faria gràcia anar a treure el cap per la Cèreza. De totes maneres val moolt la pena anar-hi...