dimecres, 9 de setembre de 2009

MONTSERRAT Pedra Esparraguera "E. Mistic"

A quarts de quatre del dia 09/09/09 quedem amb el Josep A. Per retrobar-nos amb Montserrat, fa quasi dos mesos que no hi posem el peu. Hem triat la via del Místic a la Pedra Esparraguera que en Joan B. i en Jaumegrimp deixen molt bé, nosaltres ho corroborem via molt maca i roca boníssima.

Gràcies a les bones indicacions dels companys de blog arribem molt bé a peu de via. Hi ha una cordada que comença el segon llarg.

Com si puntés el dia, nosaltres fem els estiraments de rigor.

El primer llarg té un parell de passos difícils, personalment m'ha costat més el primer que no el segon. La tirada és curta (20 mts) i està equipada amb bolts.


El segon llarg dubtem si fer-lo o no per la variant, ara us aconsellaria que ho féssiu. La normal té un començament molt explosiu (6a+) i després la dificultat minva però a mi m'ha costat moltissim presses de mà molt petites a més els bolts allunyen força. He arribat a la R molt cansat de coco. Quan arriba el company i comentem la jugada, sembla que hem pujat per llocs diferents, doncs em parla de forats boníssims, que jo no he trobat, crec que ell a pujat més a la dreta.


A l'iniciar el tercer llarg l'altra cordada ja baixa, no m'estranya un és l'Enric que encara que ell no ho vulgui reconèixer és un fiera escalant. Aquest llarg només té un tram difícil al començament V, després trobes uns forats boníssims. Aquests tirada m'ha animat moltissim i sense massa temps encetem el següent V-V+, buff fantàstic, ja poden allunyar els bolts (que allunyen) em sento superbé . Com canvien les coses, a l'acabar la segona tirada estava poc motivat i ara és tot diferent. Sort que després de tanta brega per aquestes pedres ens comencem a conèixer una mica sinó més d'un cop haguéssim plegat.

Baixem, i al Monestir només i queden els cobradors del parking, quina rabia, l'ultim cop que vam venir havien marxat.


De reportatge fotogràfic, un petit desastre, malgrat portar dues màquines, una sense targeta i l'altra amb la targeta plena, Joan B. Nosaltres tb hem estat de pega

5 comentaris:

Eduard ha dit...

Ep Mingo! Aquesta la tinc a la llista de pendents... No crec que tardi gaire a caure :P
És curiós com canvien els estats d'ànim quan escalem. Abans quan se'm creuava algun pas em durava tota la via. Amb el temps he après a que cada tirada sigui la primera...
Salut!!

Joan B ha dit...

Felicitats Mingo,
Sabia que la via t'agradaria.
Jo també vaig patir molt en els primers metres de la 2a tirada però després t'asseguro que els forats hi son !!
Per cert el dissabte ens va anar just però no ens varem mullar !! a Colomers hi va caiure un xafec de collons

salut i a tibar

lux ha dit...

ei Mingo!
ja esta al sac! felicitats!!
doncs..encara que sigui una de les vies de moda...
això que tots us queixeu que el grau apreta i els bolts allunyen...
ufff....fa una mica d'impressió...

joan asin ha dit...

Enhorabona per la via si haurà d'anar a patir una mica.

Llorenç ha dit...

Bona via, ens l'haurem de mirar per la nova temporada de tardor!!! je je j!!!!