PIRINEU Drac del Tumeneja "via gran diedre"

Jorasses, Lavaredo, Dru, Gran Capitan,.. parets de somni, ascensions fantàstiques que esdevenen grans objectius pels escaladors. En la recerca d'aquestes grans fites en ocasions topem amb alguna perla, l'ascensió d'avui n'és una. El Drac del Tumeneja és que ho té gairebé tot, una roca sensacional un ambient sever i vertical, Pa de Sucre, Punta Harlé, Beciberri nord són els nostres convidats de pedra i una solitud que encara podem gaudir en molts racons del nostre Pirineu.

Fa més de 25 anys que amb l'Albert Bertran vam fer l'espatlla del Drac de Tumeneja, mentre dinàvem al refugi el seu germà, el David ens va comentar les excel·lències del gran diedre del Drac de Tumeneja que ell juntament amb el Grani havien obert. Jo la vaig posar en llista, però mai havia trobat el moment.

Aquest cap de setmana llarg el temps ens ha fet canviar els plans i en Josep A. em comenta de anar-hi, jo li recordo el que en aquell temps em va dir en David que era una via atlètica i dura, però el fet que les reunions estan equipades amb bolts i anelles per baixar, fa que el compromís en cas de mal temps sigui molt baix, i segons els molines de torn és quasi segur que farà mal temps.

Divendres al tard ens trobem amb el Jordi, en Josep A i la Montse a la Val d'Aran, anirem a dormir al Pont de Ressec, el refugi ens han dit que estan fins als topes. Com demà farà mal temps, penso jo, ens estalviem la caminadeta fins el Refu. L'endemà no hi ha un sol núvol, no m'ho puc creure, així que a quarts de set amb la claror de la Lluna enfilem cap al Drac, que està a la quinta forca 4h 30 m d'aproximació, es pot escurçar ½ hora si a mig estany de Mar tallem en direcció al Drac.

Hem sortit sense núvols i cada cop n'hi ha més, enceto el primer llarg, malgrat estar a l'estiu, la roca és freda un parell de claus ens indiquen que aquest era el lloc on comença l'ascensió, nosaltres ja portem uns 10 metres fàcils i continuo cap a dreta on des de baix es veia un clau amb una cinta que et porta a un carreró sense sortida, esmeno l'error i torno a l'esquerra, segurament el clau era d'algú que es va encigalar. La resta del llarg continua amb la dificultat de V sup atlètic i malgrat trobar algun clau cal equipar-ho amb els friends. Jo crec que és el llarg més dur.

Beciberri Nord

Estany de Mar

A l'esquerra el Drac del Tumeneja

Punta Harlé

El Diedre que ratlla tota la paret

Encigalat en el 1er llarg
Cal pujar per l'esquerra;
el clau que tinc en els peus és el que desorienta

Part final de L1

Els companys iniciant el llarg

En Josep A, arribant a la R

Després d'alguns dubtes enfilem la segona tirada, malgrat ser més fàcil que l'anterior V jo faig una voladeta, em noto el turmell endolorit, però com és el tonto no tinc clar si el mal és de l'aproximació o del cop (avui ser que és del cop), continuo amunt i em sorprèn el que m'ha aguantat la merda de clau. Faig el pas més separat del diedre i cap problema fins la còmoda R2. Mentre espero els companys comença a ploure (ara ja tenim excusa per fotre el camp), just quan arribem surt un sol fantàstic, així que amunt.

Iniciant el 2on llarg

El diedre és gairebé perfecte de dalt a baix

En Josep A. arribant a R2

En Jordi (Tato) en el mateix lloc

El tercer llarg continua el diedre, perfecte i durillo V sup, la part final em deixa esgotat tan física com mentalment, docs l'últim friend està molt avall i en aquest tram has d'aplicar la tècnica de diedre, em noto molèsties que no em donen gens de seguretat, apart que aquesta tècnica no és de les meves millors virtuts. Quan arriba en Josep A em diu si vull baixar o continuar, jo ja no baixo, però no em noto al 100 %. Així que agafa el relleu.

Tercer llarg, continua el festival

Acabant el llarg

Els company, arribant a R3

El quart llarg sobre el paper li posa V, però jo l'he trobat tan difícil com els anteriors a més fins el final no et regalen res i per postres a mitja tirada ha caigut una mica de pedra, sort que era petita i ha durat poca estona. Ara ens queda un tirada de segon fins al cim que en vista del que s'atansa no fem.

En Josep A. iniciant l'última tirada

Acabant la via

Beciberri Nord, des de R4

Baixem en quatre ràpels fins a peu de via, ATENCIÓ el 3er ràpel cal fer-lo amb una sola corda doncs hi ha moltissimes possibilitats que el nus s'enganxi en el diedre. Mentre baixàvem la pluja arriba i gairebé no ens deixarà fins que tornem a ser als cotxes.

Arribem xops però contents per haver viscut tan intensament.

El material que hem utilitzat aliens semafor i gris camelots 0.5-1-2(repetit)-3,5 (l'hem posat en tots els llargs). En totes les tirades hi ha claus essent la 1ª on són més nombrosos, les dues ùltimes en tenen 1 o 2 )