Intent a la cara sud del Maupas

És una paret que sempre li he tingut moltes ganes, així que divendres al vespre amb el company anem a dormir just a l'entrada de la vall de Remuñé.

Ens alcem d'hora, jo no conec la vall i en Josep A fa 14 anys que va fer la Jean Arlaud, així que a un quart de 6 enfilem amunt, a l'arribar a l'ibonet del Remuñe clareja el dia, allí trobem un creuament de tres camins, nosaltres agafem el que va al Portal, que es dirigeix a una mena de congost que cal creuar fins al final de tot, allí trobem una esplanada, no continueu recte (ibon del Maupas) cal anar en direcció a la paret i pujar per una vira que hi ha entre el granit i els esquists (materials clars i vermellosos) ara hi ha força fites en les vires, escalar no vam escalar però de fites em vam posar unes quantes. Un cop passades les vires les vies més llargues les tens allí mateix, però si aneu a la Cereza o la Tabanos que era la nostra, cal continuar entre mig hora i tres quarts encara, tot i que des de les vires sembla que ja hi ets. A mesura que anàvem pujant veiem núvols potents que venen del sud però que sembla que no ens afectaran. Just arribar a peu de paret es tapa i tardem gairebé 1 hora en localitzar la via. Gràcies a tenir cobertura consultem la meteo que no és gens bona, la veritat és que no estem en una bona situació, una via que tot i no ser difícil no sabem com està d'equipament, a més haurem de buscar uns ràpels per baixar i els núvols que abans només rondaven pel massís de la Maladeta ara els tenim a sobre, a més de la Vall de Lliterola és veuen uns núvols negres i molt compactes que van venint cap a nosaltres, és difícil renunciar ara que hem fet el més dur, caminar 5 hores fins aquí, però tal i com tenim el panaroma no volem arriscar, així que avall. Just arribar a les vires la paret es despeja i de sobte veiem el cel ben blau, que estètica es veu la via que volíem fer, tornar amunt ja no pot ser per l'horari, així que continuem avall amb el pes de no saber si hem pres la decisió correcte, malgrat que quan som de nou a l'ibonet del Remuñé la zona del Maupas es veu molt però que molt negra.

Davant nostre tenim les Fites del Pintrat que amb la foscor de la nit no hem vist mentre pujàvem, es veuen precioses. Amb el Josep Anton comentem si no som una mica rucs, mira que caminar 5 hores per fer una paret de una mica més de 200 metres, tenint a mitja hora del cotxe una paret de 100, 200 i fins a 600 metres equipada amb materials més moderns. Perquè som conqueridors de l'inútil, perseguirem els nostres somnis i l'any vinent ho tornarem a provar.

Abans d'arribar a l'última esplanada

Cara sud del Maupas

Els núvols en el massis de la Maladeta

Quan tornem a ser a les vires, els núvols ens deixen veure la paret
Continuem avall amb e pes de no saber si hem pres la decisió correcta

Les Fites del Pintrat