dissabte, 3 d’octubre de 2009

ROCA DE GALLINER



Aquesta setmana també hem fet salat i això que el dia meteorològicament parlant va ser un dia de tardor sensacional i el lloc, com diem la gent de Ponent, molt guapo. Malgrat no haver culminat l'escalada, no tornem amb la sensació de fracàs. Hem conegut una zona, geològicament parlant molt interessant i a més hem omplert un parell de casc de rovellons en un moment, fins i tot n'he trobat jo.

Aproximació

Per anar a la roca de Galliner, cal anar cap a Coll de Nargó i desviar-nos al pont d' Espia en direcció a Perles i Alinyà, després de passar Alinyà, agafem una carretera fins l'Alzina d'Alinyà, abans d'entrar al poble hi ha una pista a l'esquerra que si l'agafem evita passar pel mig del poble. La pista puja lleugerament fins al coll de Can Maçana, allí tenim la paret a l'esquerra, cal continuar per una pista que va a parar darrera de la paret, aproximadament a 5,5 km de la sortida del poble de l'Alzina hi ha una mena de pista-camí que es el que haurem d'agafar, aparcar és un pel complicat, sobretot, en aquesta època de l'any, pels boletaires.

Pugem per aquesta mena de pista fins una mena de coll (4') i després baixem a la font de la masieta (2') i per una mena de corriol ens dirigim a una mena de roques (fita) on hi trobem una corda per ajudar-nos a baixar, seguidament avall seguint de tan en tan alguna fita fins que veiem la paret. En el peu de via hi ha una fletxa i unes fites que hem deixat nosaltres.

La primera tirada comença per una placa d'adherència IV+, està neta però abans de la dificultat pots equipar un pont de roca i es van trobant algun forat on col·locar algun alien. Anem en tendència a l'esquerra fins una mena de diedre equipat amb 1 parabolt i 4 pitons aquest tram és el més difícil V+, hi ha alguna presa que es belluga, a la part final i fins una sabina no hi res però entren els friends. L'entrada a la reunió és molt guapa i es fa flanquejant a l'esquerra.

La segona tirada tot canvia tot i només tenir un pas de IV+, es d'aquelles que passes por per la roca, herbes,..molt cutre. Arribo al segon arbre, allí crec que es la R però com no he pogut posar gran cosa continuo fins R3, la ressenya li marca III, així que vaig pel lloc que em sembla més fàcil i lògic; no ho tenim massa clar però creiem que aquí és on ens vam equivocar i la via seguia per una fissura, que no sembla III, i sortir a la dreta on hi ha l'esperó. No m'agrada criticar les vies, però aquesta zona que no és gens lògica no hagués costat res deixar un pitó, més que res per no equivocar la gent, per què no vam ser els únics en equivocar-nos, doncs en arribar a la suposada R3 trobo una baga amb un mosquetó. Intentem continuar endavant per una placa molt llisa on aconsegueixo en un forat posar un alien, buff veig que la part de dalt queda barrada per un desplom, mirem més a l'esquerra i la cosa està pitjor està molt descompost, així que aquí ja no podem fer res, avall en dos ràpels sortim. Ens tornem a mirar la paret i no aconseguim desxifrar per on anava la tercera tirada si et desviaves en el 1er o 2on arbre, la part de dalt es veu sense continuïtat doncs veiem que la via marxa caminant a buscar una mena de diedre placa, en fi m'ha quedat moltes ganes de tornar a la paret però no per fer la via dels gallines , potser m'equivoco.

La llum de la tarde està fantàstica, els boletaires ja han marxat, però s'han deixat una colla de rovellons.




El coll de la Maçana a la sortida de l'Alzina d'Alinyà
La serra de Sant Joan al fons


Le Roca Gallinar des de coll Maçana


La roca de Galliner


Primer llrg


En el tram més complicat del 1er llarg


En Josep A. entrant en R1



En Jordi en el 1er llarg


Iniciant el segon llarg


Els preciosos boscos sobre la falla de Fígols


L'anticlinal d'Alinyà



12 comentaris:

Eduard ha dit...

Fa una mica de ràbia quan et passen aquestes coses... Aquesta la tinc en llista, sortia a un Vertex i la zona es veu solitària i molt guapa. Va bé saber que hi ha possibilitat d'encigalamenta... Més que rees per tirar a l'esquerra en contes d'anar a la dreta ;)

flx ha dit...

Un racó ben maco Mingo. Llàstima de la embarcada, es un dels reptes de les vies poc o res equipades. La excursioneta per arribar també sembla maca.

salu2
flx

joan asin ha dit...

Vaja aquesta la tinc per anar-hi, de fet el dia que vam anar a la Naireda, en Jordi Lluch em va comentar con arribar-hi. Val la pena la via?

Jaumegrimp ha dit...

Mingo, llàstima d'enbarcada! però ens has descobert una nova zona, que sempre va be conèixer parets, tot i que l'anar a l'aventura ja ho té això! no sempre l'encertem...
Endavant amb les parets!

Anònim ha dit...

Com a pare de la via m'he sentit al·ludit i vull comentar alguna coseta:

El segon llarg comença a la vertical de la reunió, on trobarem un pitó. Seguim recte i abans d'arribar a l'arbre flanquegem a la dreta fins a un diedre fisurat molt evident i xulo. Em sap greu dir-ho, però si duieu la nostra ressenya (que segurament no) no la vau llegir gaire bé. Si vau seguir recte deu ser brut i malparit. Al final d'aquest diedre (que es un pilar-esperó més sortit de la paret) hi ha la reunió amb dos parabolts. Exceptuant la travessia (que va per roca bona però on sempre hi ha brossa suelta de l'arbre) la via transcorre per roca molt bona, tenint en compte que sempre hi haurà algun tram curt dolent.

I això de pitons o parabolts per senyalitzar el camí bò...jo diria que no cal. Els seguros son per protegir passos no per senyalitzar. Per això ja hi ha les ressenyes (que es possible que haguem pecat nosaltres i no sigui prou bona, això ho diran les cordades).

Això si, és una via fàcil, amb poc compromís i n'hi ha de molt més bones.

Em sap greu que us hagi deixat mal gust de boca. Jo vaig disfrutar molt la obertura.

Salutacions,

Masfi

Mingo ha dit...

Eduard, nosaltres anàvem amb la ressenya del vèrtex i no la vam saber llegir bé.

Joan home nosaltres a partir del segon llarg ens vam equivocar i el terreny era supercutre, potser pel bon camí la cosa no era així.

FLX, el lloc val una visita esta molt bé.

Jaume si va ser una llàstima pq el lloc és molt maco.

Hola Masfi, portavem la ressenya que es va publicar en un vèrtex, quan la vam mirar en deteniment ens vam adonar que no haviem d'haver continuat per la canal, que et posa dels nervis de la terra, mates, roques que es belluguen(no vam ser els únics d'equivocar-nos pq havia una cinta amb un mosquetó d'algú que els havia passat el mateix). La segona tirada no sé si a mitja tirada ja ens vam equivocar; vam trobar dos arbres casi seguits, en quin has d'anar a la dreta en el primer?la reunió2 és fa en el arbre abans de tirar a la dreta?
T'agrairia que m'enviesis la ressenya, per tornar-hi, doncs el mal gust de boca es el va deixar la canal que pel que m'expliques no té res a veure amb la via, doncs la primera tirada té passos preciosos. Gràcies Masfi pel teu aclariment

Xavi ha dit...

Hola Mingo! Nosaltres la vam repetir fa cosa de 3 o 4 mesos, la via no ens va agradar gens, algun tram bonic però en general molts trams herbosos i indefinits. Nosaltres la vam seguir més o menys bé amb la ressenya del Vèrtex. Al segon llarg surts amunt (nosaltres no vam trobar el pitó), i en arribar als arbres vas a la dreta fins un diedre molt evident i amunt fins la reunió. Jo la via no la recomano gens(opinió personal compartida amb els tres companys que la vam fer), tot i que el lloc és molt interessant i ferèstec. Per cert, no sé com van clavar els pitons, però ens en van saltar 3 només tocar-los per xapar!!! sense fer cap tipus d'esforç, o sigui que al lloro!!! Si l'aperturista ho llegeix que es posi en contacte amb mi i els hi torno, no duiem martell i no els vam poder reclavar. Són pitons casolans sense gaire perfil i rígids, de poca qualitat (crec jo, vaja). I jo també crec que cadascú obre com vol i posa els claus on vol, per assegurar (o marcar, també), però valdria la pena esmerar-se una mica i deixar les peces fixes a la paret en millors condicions, perquè un clau que ha de parar una caiguda i que s'aguanta pels pèls no serveix de res.
En molts llocs anomenen la zona com el "roc de Galliner" quan la denominació correcta ha de ser "roca de Galliner" (catedràtic de geologia dixit, tu ja saps de que va....)
Adéu

Mingo ha dit...

Gràcies Xavi pels aclariments.
Lo de catedratic, el meu col.lega ell si que és un crack de la geologia

Anònim ha dit...

Hola Xavi,

Eren per fer bonic aquests pitons.

Si et va bé tornar-me'ls t'ho agrairé. Em pots escriure al mail pq el teu no el trobo.

Mingo si vols una altre ressenya te la passo.

elmasfi arroba hotmail punt com

Gràcies.

Gatsaule ha dit...

Vas anar en una bona zona, l'Alt Urgell és gairebé tan interessant com el Berguedà, des del punt de vista geològic....

Llàstima de la liada, però almenys els rovellons ho devien compensar! I això que la via sembla interessant.

Anònim ha dit...

Aquest dissabte els "Otis" vam escalar aquesta via. Per d'altres ascensions només aclarir que ja no hi ha el clau a la sortida de la primera reunió (va sortir amb la ma) i que a 10/15 metres d'aquesta hi ha una cinta amb maillon a un arbre a on s'ha de flanquejar 5 metres a la dreta a buscar un diedre fisurat que dona a l'esperonet. La via té passatges molt bonics tot i les feixes i trams amb roca no tan bona. Reconec que la ressenya del vertex no és de les més encertades i agraïm la tasca feta per les persones que van obrir la via.

Anònim ha dit...

I think, that you commit an error. I suggest it to discuss. Write to me in PM, we will talk.