dissabte, 15 d’agost del 2009

AGULLA DE COLOMERS via de les rampes

Comencem a caminar i les cames noten l'esforç de tota la setmana a Picos, sort que hem pogut deixar el cotxe a mitja horeta del refugi nou de Colomers. Allí prenem el caminet marcat amb pintura groga i vermella, fins que es bifurca, aleshores seguim les marques vermelles (volta llarga als llacs) fins que estem aprop de l'Agulla de Colomers i enfilant un fort pendent arribem a peu de via (1h 10').
El primer llarg és fàcil i raret III/IV al començament i després un pendent d'herba d'uns 10m fins arribar a un parell de claus amb bagues on muntem la primera R.

La segona tirada es dirigeix per un pendent herbós a una xemeneia que escalarem per la paret de la dreta, molt vertical però amb bona presa (IV/V-) fins arribar a un replà on hi trobarem una reunió muntada amb ponts de roca. Les tirades són netes però amb bagues i friends cap problema.

El tercer llarg, crec que és on ens vam equivocar, la lògica marca pujar a la dreta d'un arbre per agafar una xemeneia que deixem per anar a unes llastres cap a l'esquerra fins arribar a una gran plataforma. Allí munto reunió, sembla molt difícil sortir d'aquí, a més no coincideix la dificultat que hem fet amb la que marca la via.

Jo crec que de la R2 es surt per un mur vermellós molt vertical a l'esquerra de l'arbre (IV+) tal com vam fer nosaltres (V+/Ao) i després amb tendència a l'esquerra.

Des d'on estem i amb la ressenya a la mà no coincideix res, així que decidim mirar el diedre xemeneia que havíem deixat. Trobem unes bagues que ens fan pensar que la via anava per allí. Pujo sobre un gendarme i veig molt difícil de continuar a la dreta, un mur ple de líquens, impossible; a l'esquerra hi ha un fissureta també amb líquens, no tinc gens clara la continuació, però m'hi poso, aconsegueixo posar un alien verd i un de blau, tècnicament no és molt difícil, però estic supercagat, això és supercutre. Continuo pujant i ja veig el final, em queda un pas raríssim, trobo una fissureta amb terra i molsa, la netejo i poso un tros d'alien vermell, no sé si ha quedat massa bé, m'aniria de collons poder-m'hi agafar, però no m'atreveixo. No se si he levitat, però m'ha sortit, ufff crec que he suat adrenalina. Munto R4 en uns blocs i un pont de roca.

Fem un cinquè llarg fins l'aresta que porta al cim. Tenim clar que la via anava més a l'esquerra i que la baga sota del gendarme era d'algú que havia baixat, llàstima segur que per la via haguéssim disfrutat molt més perquè l'entorn en el que ens belluguem és fantàstic una solitud que encara podem disfrutar en aquest llocs del Pirineu.


Circ de Colomers





Segon llarg. La R2, està sota l'arbre. La via deu anar per la placa clara a l'esquerra de l'arbre i agafar la xemenia a l'esquerra (IV+/III)


Sortida de la suposada R3


L'Enric a la R4


L'últim llarg


El Tuc de la Balaguera, al fons





L'Agulla de Colomers

7 comentaris:

Joan Baraldes ha dit...

Veig que l'article del Vertex sobre Colomers ja te rendiment !
Felicitats per l'activitat en aquest paratge únic.
salut i a tibar

Gatsaule ha dit...

Què tal els tendons? Sembla que van millor que no en parles....

Aquestes escalades pirinenques demanen més lògica i sentit comú que bones ressenyes, no trobes?

Mingo ha dit...

El Joan B. Per Colomers ja hi havia escalat, fa molt de temps de fet vaig viure 8 anys a la Vall d'Aran i vam voltar força per la zona, ara que quan ho vaig veure al vértex ens va agafar ganes pq és un lloc on no trobes una rata.Salut

Joan G. lo dels tendons diguem que progressen adequadament, de fet em vam dir uns exercicis i en van molt bé. Vaig fer esportiva pel Vall d'Aran i molt bé.
Nosaltres vam fer servir la lògica però arribabes a un gendarme on la sortida era cutrisima, jo suposo que en la primera ascensió van anar per allí i en vista de l'exit van rectificar buscant una sortida no tan lògica, però segurament més maca. A veure si quedem una tarda al setembre vaig veure una via a la To (espero Deletor)que es veu molt maca, a més hi toca l'ombra. Vinga una abraçada, he de mirar amb detall el teu blog, segur que has fet unes bones maquinades aquest estiu

Jesús Alejandre ha dit...

Ei company,
Ja feia dies que esperava alguna piulada. has estat una mica perdut i em deia si era per tema de la lesió que arrossegues.
M'alegro que continuïs fotent-li i encigalant-te per aquestes parets. El Piri es el que te, has d'anar sempre rastrejant com els indis.

salut, jesús.

Llorenç ha dit...

Bones!!! felicitats per la via, i per l'exercici de "coco" que vas fer en aquesta via.

Veig que vas recuperant la forma!

Anims! prenc nota d'aquesta via i la zona! no hi he fet res per aquí!

Jaumegrimp ha dit...

Hola Mingo, així que has estat a Picos? jo també hi he estat, ja explicaré...molt bona aquesta ascensió, per mí un terreny comletament desconegut per l'escalada, no per l'esquí de muntanya.
Bentornat.

Mingo ha dit...

Moltes gràcies Jesus, però quan estas una mica parat a vegades costa tornar a engegar. bé almenys a mi em passa.

Gràcies LLorenç la zona és supertranquileta poca gent hi ha escalant tots els que et trobaras fan el mateix els carros de foc, bé la gran majoria. La via diuen que és una clàssica, llàstima de haver-nos perdut a mitja via. Salut

Hola Jaume si hem estat 4 dies però vam escalar poc, almenys jo el primer dia ens vam posar al Jiso, vam fer dues tirades fàcils i vam estar 2 hores, estava tot mullat i per acabar-ho d'arreglar va entrar un boirot impressionant. L'endemà vam anar a fer la Cepeda, però jo no en trovaba bé i malgrat haver fet dues tirades vaig baixar pq aquell dia el cos no funconava, però m'ha quedat unes ganes boges de tornar-hi, sobre tot a l'Urriellu quina pedra.
Vinga una abraçada