dissabte, 11 de juliol de 2009

MONTSERRAT Agulla Arbret "Om Mani Padme..."

Últimament amb la història de la tendinitis no em bellugo de Montserrat, no és que me'n cansi però tinc ganes de tocar altres pedres i de fer vies més llargues, i més difícils i més i més i més. El cap va més ràpid que el tendó, i malgrat està bregats en moltes històries, agafar paciència sempre costa.

Són les nou i ens trobem a Can Massana amb la meva parella d'escalada, decidim que anirem a la banda oest de les agulles. A mesura que ens atansem, ens adonem que les parets a l'ombra estan humides i decidim canviar de plans, tot i que no m'agrada repetir, el col.lega em proposa una via que no ha fet, la Om Mani Padme Hum, a l'agulla de l'Arbret. Tot i que no fa massa calor i a estones el cel es tapa, arribem xops a peu de via, hi ha molta humitat .

La primera tiradeta li marquen IV+, de fet només hi ha un passet una mica més difícil que els altres. La tirada està molt ben equipada.



El company en el tros més complicat de L1


Arribant a R1


El segon llarg, sobre el paper és una mica més difícil, V de fet son un parell de passets, la veritat és que no el recordava gens i m'ha agradat força.

Sortida de R1



El company arribant a R2


L'últim llarg és una passejada fins dalt.







El dia s'ha espatllat força, fins i tot, sembla que vol ploure, és curiós el mal temps que fa per aquí mentre que a Pirineu està fent uns dies bonissims




La ressenya la podeu trobar en Ressenyes.net

8 comentaris:

SERGI ha dit...

HOLA MINGO , NOSALTRES TAMBE ESTAVEM A MONTSERRAT AVUI . HEM ANAT A FER LA STAE A STA CECILIA. DISFRUTONA .TAMBE HEM ARRIBAT XOPS A PEU DE VIA I AL COTXE TAMBE XOPS DE LA HUMITAT.VEIG QUE SEGUEIXES AMB LA TEVA TENDINITIS. EN HI HA DE COSES QUE NO CAL QUE LES GUARDIS. MIRARE DE FER-TE UNA TRUCADA AQUESTA SETMANA I SI ET TROBES AMB GANES, FEM UNA MICA DE TAPIA. UNA ABRAÇADA.

Jaumegrimp ha dit...

Ep Mingo! nosaltres també érem per Montserrat, concretament ens hem enfilat fins a la plantació a fer la via Infinity, una altra dels germans Masó i també hem suat de valent per l'elevada humitat que fèia! sortosament la roca era seca.

Raquel ha dit...

Paciència Mingo!!!
Les parets sempre t'esperaran... i el tendó anirà... simplement al seu ritme!!
I... no et queixis, que estàs escalant un munt, i Montserrat és preciós! Aprofita el moment... gaudeix d'ell!!

lux ha dit...

La paciència! mai se'n te prou...
i crec que els escaladors menys!
Que xulo que queda Montserrat amb aquestes boires, totalment fantasmagòriques.!!
L ‘OM l’he fet un parell de vegades i en tinc bon record..jijij,...
Va ser el primer cop que vaig volar... em va saltar una presa de peu.. i .....
Se’m va fer etern...fins que no vaig parar!

Com diu la Raquel a disfrutar de Montserrat i el no apretar tant..
Hi ha moments per tot..
Encara que sí ,no? és més facil de dir ... que no de fer ;)
Una abraçada!

Mingo ha dit...

Llàstima Sergi haguessim pogut fer alguna cosa plegats, bé lo d'escalar entre setmana, bé ja t'ho he comentat aquest mati. Vinga Xato una abraçada.

Jaume ja he llegit la teva entrada. La roca era seca però les mans, jo almenys les tenia com humides.
Salut.

Raquel, Lu, si ja ho sé, tb m'ho dic jo. Salut

la-tribu ha dit...

Si et serveix de consol, jo porto una igual que la teva a l'altre braç.
Desprès de moltes sessions de massatges, corrents i calor, i ja una mica farts, el fisio em va recomanar que continués escalant, sense abusar però, i que lo li fes massa cas.
Ara per ara, una rato llegint i amb el pes d'un llibre, em continua recordant que encara hi es viva.
Parles amb la penya d'aquests temes i arribes a una conclusió: Son pocs els que no tenen alguna lesió.
Salut company.

jesús

Mingo ha dit...

Gràcies Jesus, la veritat és que mai saps si fent repos absolut es cura abans, i el que tu dius uns diuen fer una mica d'activitat que es cura més ràpid. En fi, una bona dosi de paciència.
Salut company i mai més ben dit

Llorenç ha dit...

vinga mingo! que en 4 dies tornes a estar com sempre! aixó de fer tanta esportiva no es bó! anims!