dissabte, 29 d’agost de 2009

SANT HONORAT via Retiro espiritual

Buscar un lloc on escalar sense patir massa calor i que no sigui Pirineu, és una tasca difícil en el mes d'Agost. En Josep A. em comenta d'anar a Sant Honorat, on hi ha una via en una cara oest, a més és una zona que no coneixem.
Dissabte al matí ens trobem a Peramola, avui haguéssim pogut escalar en qualsevol via, per què de calor més aviat no en fa i la boira és per tot arreu.
Sortim de Can Boix prenen el camí que va a l'agulla del Corb, i tot i que sembla que dones volta, creiem que és el camí més ràpid. La boira no deixa veure res, el company que un cop s'hi havia passejat ,em comenta que la vista és molt maca. Arribem al coll de Mu després d'haver passat per l'agulla del Corb, allí agafem un caminet que aprofita les zones planes del conglomerat fins arribar al peu de la via retiro espiritual.






Agulla del Corb

Tot i la humitat ens hi posem. El primer llarg només té un tram de IV equipat amb dos bolts; la roca és acceptable, però un pel humida.


El company en l'inici de via



Sortint de la part més vertical

El segon llarg, consisteix en la superació d'un desplom i un mur vertical (Ae) enllaçats per un tram força vertical (IV+) equipat.


En el primer desplom


L'Agulla de tres Ponts des de R2



El company arribant a R2

El tercer llarg surts a l'esquerra fins un bolt, per tornar a la dreta (bolt) i finalment puges a una vauma on fas la R.


Iniciant el 3er llarg




El quart llarg surts a la dreta per un tram molt vertical (V-) i després a la dreta, paral·lel a una canal amb vegetació.


Sortida R4

El cinquè llarg surts a la dreta (IV+) fins un collet i després amunt fins al peu d'una xemeneia (IV).


El company n la sortida de la R5

L'últim llarg és el més maco, tot i que l'aspecte de la roca no invita gens a posar-s'hi, però les preses bones ho són. La sortida té un passet de V, és només un pas fins que aconsegueixes posar el peu esquerra en un bolo del devonià, que són els més ferms (de seguida aprendreu quins són) i després xino xano fins dalt (IV+).


Inici de l'últim llarg



El company en la R5

Tot i haver-se esvaït la boira, al Sol no s'està gens malament i l'espectacle que tenim davant nostre és preciós.




DESCENS.
Us explico el que vam fer nosaltres, que després d'haver-ho fet creiem que no és el millor. Ràpel de 60 metres fins R4, un segon de 60 fins R2 i l'últim de 60 metres fins a peu de via. Després hem seguit les vires del conglomerat (fites) fins el camí que ve de Sant Honorat, un cop el trobem seguim avall fins a Can Boix. Es pot tornar pel camí que havíeu vingut (coll de Mu) , potser és més ràpid.
Creiem que el millor i segurament és més ràpid, és que un cop acabada la via continuar crestejant amunt fins el punt més alt i després anar a buscar el camí de Sant Honorat.
El lloc és preciós i no sap gens de greu caminar per anar a buscar el peu de via, ho disfrutes tan o més que l'escalada.




La via està equipada amb 10 cintes més reunions fas. Si voleu veure el croquis en el vértex 202 el trobareu.

8 comentaris:

SERGI ha dit...

HOLA DE NOU AMIC MEU. SI VOSALTRES NO PAREU DE TREPAR, NOSALTRES TAMPOC. AQUEST DISSABTE 29, VAREM TORNAR AMB EL NICO EL "PINTO" I JO A ON PETA EL RIU MALO I VAREM FER LA SHREEK II (MOLT RECOMANABLE).ENS EN RECORDAREM DE LOS MUNDOS DE EDENA AMB TU. LA ZONA DE SANT HONORAT ES FANTASTICA I LES VISTES ESPECTACULARS. UN APUNT: SI TENS UN TOT TERRENY EN HI HA UNA PISTA QU'ET DEIXA A 5 MINUTS DEL COLL DE MU. LO DEL GRAND BILLARE HO HAURAS DE PARLAR AMB EL "TATO", PER LA DIADA EM TOCA FAMILIA. AL MENYS DE MOMENT. UNA ABRAÇADA.

Eduard ha dit...

Bona aquesta Mingo!! Sant Honorat és molt guapo, llàstima que la roca sigui discreta. El que diu el Sergi és cert, surts de Peramola Per una pista asfaltada que va a Cortiuda, la segueixes i al cap de poc és un camí de terra, però on hi passes bé amb cotxe. Al cap de poc agafes un trencall a mà dreta que va al mas Torrent. Si no tens 4x4, deixes el cotxe i segueixes a peu (hi ha un rètol que marca el Corb) en 15 minuts ets a coll de Mu i t'estalvies tota la pujada des de l'Hostal del Boix. Salut i a seguir tibant!!

joan asin ha dit...

Hola Mingo, enhorabona per la via veig que ja tornes a tibar. Aquesta es una zona que encara no hi anat me l’apunto.

lux ha dit...

Bones Mingo!
aquesta la tenia ullada pero ja veig que hi ha coses que les vacances no canvien...
em segueix fen mandra anar a Sant Honorat...;)))
i mira que sembla xula la via i el lloc...
potser a base llegir més ressenyes ;)
felicitats per la via!

Gatsaule ha dit...

El lloc és realment bonic. Ara, "roca acceptable" no sé si creure-m'ho....

Mingo ha dit...

Ei Sergi no es va perdre el Pinto, je je je. LO del Billare ostia ahir vaig mirar i esta a la quinta forca.
Si ho va comentar el Josep A. que amb un 4x4 arribabes molt amunt, però va estar una passajeada molt agradable, a més com no feia calor, va estar molt bé.

Ei Eduard, la veritat és que no ho coneixia i em va agradar molt, un lloc fantàstic per passejar. Salut

Joan Asin doncs encara que només sigui per passejar és un lloc que val molt la pena.

Lux, nosaltres vam tenir sort que al matí no feia gens de calor i la passejada d'aproximació va ser molt agradable, el lloc és molt maco, si et fa mandra escalar, tranquila pq passejar-se pel lloc està molt bé.

Joan no siguis descregut, la roca no està malament te l'has d'anar mirant, però no està malament.
Salut fiera

Joan B ha dit...

Felicitats per la via, el lloc és preciós per caminar-hi i si tu dius que també per escalar, hi haurem d'anar a tastar la roca

salut i a tibar

Llorenç ha dit...

uf!!! Mingo!!! quina mandra escalar amb aquesta roca, i humida...i amb boira!!! veient les fotos jo rapelo i cap al bar!!!! tot i aixó vau tenir la vostra recompensa amb un bon solet i vistes espectaculars!!!

Nosaltres com la Lu, tenim pendent una visita a la zona però sempre trobem excuses per fer una altra cosa!