Feia dies que no escalava amb l'Enric, tot i que escala molt poc, és un escalador que pots anar a qualsevol lloc, mai es queixa. Ja fa més d'un any que fem cordada centenària, si entrenés no el podria seguir.
Ahir quan em va trucar em va dir que anéssim a fer una cosa tranquileta que no es sentia massa fort, sort que no estava fort, per què en l'aproximació anava darrera seu traient la llengua. La via triada és la Terry a l'Escorpí, dels germans Masó, que generalment, és sinònim de via maca amb equipament just.
El que més ens ha costat ha estat l'aproximació, que no l'hem feta pel lloc més adient. Crec que l'aproximació correcta es anar al coll d'agulles (Portell Estret) d'allí surt un caminet a l'oest, pujar i després d'un revolt del camí, marcat amb pintura vermella, buscar un corriol a la dreta poc marcat fins a peu de via.
La via és molt senzilla, les dues primeres tirades una mica ramposes, però el marc és preciós, escalar amb el solet de tardor i darrera tenir el Bisbe i el vuit de la cara nord és una sensació excitant.
L'última tirada és la més escaladora, tot i que comença enfilant-se a una alzina, collons que poc m'agrada fer el mono, sobretot, quan es belluga tan la branca que segur que no es trencarà per què és molt grossa, però redéu es que no m'agrada gens, la continuació has de ajudar-te de l'spit per poder-te posar a la paret i el tram que ve després és força vertical primer amb preses molt petites i després més generoses. De l'últim spit al cim hi ha uns 15 metres que són els més fàcils, feu atenció en una mena de plataforma on hi ha un buril antic, que dona seguretat en l'esmentat tram.
Quan som a dalt tenim la sensació de ser al centre de Catalunya, fa un dia amb una visibilitat que pocs dies a l'any es donen; es veu perfectament la Roca Alta de Vilanova, els Montsec, el Pirineu tot nevat, i cap al sud el mar és veu molt nítid, crec que mai l'havia vist tan be des de Montserrat.
Teníem previst fer un altra via, però anar a escalar amb el mòbil té avantatges, però avui ha estat un inconvenient.
Inici de la via
Arribada al cim de l'Escorpí
La baixada es fa pel costat NW amb un curt ràpel de 20 m. De material únicament fareu servir 7 cintes i les R.
La ressenya més complerta la trobareu http://www.onaclimb.com/montsecroq/index.htm#
.jpg)
6 comentaris:
Mingo, ets un crack. Gràcies pels piropos. Quina sort els que teniu aquesta UNIVERSITAT de l'escalada tant a prop. Enveja sana! Quan em jubili...felicitats per la via
Les vies dels germans Masó no deixen indiferent, són petites obres d'art...felicitats per la via i per l'activitat, que si no és pel mòbil, encara en cau una altra no?
Veig que també t'agrada seguir als Masó! En les vies transmeten el seu carater i molt de la seva personalitat.
bona via per fer una matinal! je je je!!!segueix així!
Una bona via i millor excursió ! Però el dissabte era un dia per gaudir de la muntanya de la manera que fos.
No ens expliques que et va passar amb el mòbil, espero que no fos res greu, potser senzillament et van dir que ja tiraven l'aigua a l'arròs ? També és un bon motiu per sortir corrent....
Albert que dius si estas fet un paras. No et queixis que per aki teniu uns paredons que deu ni do.
Jaume, la via és senzilleta però el lloc, que te de dir és preciós.
Com vas del flexor? espero que aviat estiguis donent guerra.
Llorenç la via supertranquileta i per una matinal amb solet fantàstic.
Joan res greu lo del mòbil, no era l'arròs; ja m'hagués agradat que els meus fills me l'haguessin preparat, però de moment el faig jo. Vinga, que em sembla que ja deus de estar al final d'aquest maldecap.
Ep Mingo, ahir vàrem fel la via del Terry i renoi! no ens va agradar gaire...sobretot pel segon llarg, quina m...de roca! a més el tercer llarg molt deslligat de la via i amb la sortida de l'arbre poc escalable, a menys que facis 7è grau...per sort la resta ja es pot fer be...el company no va via l'espit i per poc s'el salta, vaja peligru!! vaja que no mata la via i més venint com veníem de la Maite Montilla al Morro pla també dels Masó, aquesta sí que val la pena!
Ens veïem.
Publica un comentari a l'entrada