dissabte, 8 de novembre de 2008

Sempre ens quedarà Sant Llorenç de Montgai

Teníem coll avall que avui escalaríem al Cap de Ras d'Ager, però estem la penya de Lleida veien com plou, no pot ser però si la meteo......En fi avui no sabem si treparem, però decidim fer una cosa intel·ligent anar a esmorzar a Camarasa. Entre acudits i anècdotes ens hem estat força estona, tan que sembla que el temps es vulgui aclarir. Així que cap a Sant Llorenç, tot i que les parets semblen humides anem al Rematxa; en Nico i l'Albert es posen a la Songoku i en Sergi en Pinto i jo anem a la Gutiérrez que en Sergi no ha fet. Els de la Songoku acaben ràpid i nosaltres que xarren i riem més que no escalem ens estem una bona estona, quan arribem baix, l'Albert i el Nico ja estan a mig fer l'autopista de l'infierno. Tot i que mentre escalàvem feia sol, ara s'ha tornat a tapar, així que decidim continuar xarrant però a peu pla.

Ja havíem decidit plegar, però ha quedat una tarda fantàstica i en Pepe que ha vingut més tard i la resta ens animen a fer una última escalada, així que anem a l'espero sur que amb llum de tarda està fantàstic, mira que l'hem fet vegades i sempre és una disfrutada. No sé si és la via o són aquestes pedres que ens guarden les primeres pors, les primeres descobertes, les alegries compartides amb els companys, els bivacs,... que han fet, per la gent de la meva generació, que Sant Llorenç sigui un lloc molt especial.


En Sergi en el primer llarg de la Gutierrez




Xarrant i prenen el solet en la R1




En Pinto i en Sergi en el 20n llarg (no sé pq no la puc girar)



En Pinto en el 6a+ de l'últim llarg



Eooooo




En Nico en els desplom de la Songoku (6b)



En Nico i l'Albert a l'autopista al infierno




En Nico i l'Albert al darrer llarg de la gutierrez al Rematxa







El Pepe escalant el darrer llarg de l'esperó




En Sergi i jo en el 3er llarg de l'esperó



En Sergi arribant a la R3




La sortida del 4art llarg

5 comentaris:

Raquel ha dit...

Això és el millor, els somriures compartits!!

marc ha dit...

naltros també voliem pujar a Ager. De fet vam pujar la pista, pero no vam escalar.... el company s' havia deixat l' arnès a casa!!!
Au, cap a casa

Mingo ha dit...

Raquel alguns escalar, no vam escalar gaire però ens vam fer un far de riure.

Marc, devieu pujar tard a Ager, pq a les 8 del matí estava molt tancat. Escolta abans no teniem problemes d'arnes, es fotiem la corda a la cintura i ala amunt. Ara no ho faria, erem uns insconcients, alguns encara ens ho diuen mira que escalar aquestes parets a la vostra edat

Gatsaule ha dit...

Dissabte plovia ? Què curiós, aquí dalt va un dia de cinemascope !

M'agrada això que dius de les parets primeres, a mi em passa una sensació similar quan vaig al Pedraforca...

Mingo ha dit...

Ja ho van anunciar que plouria a ponent, però la tarda del divendres, es va retrasar i al matí plovia força. Crec que com més a l'est millor temps. Joan aquest era el nostre terreny de joc tan a l'hivern com l'estiu i anar a altres escoles no era tan fàcil com ara. J a he vist que has estrenat els esquis aquesta temporada.