dissabte, 22 de novembre de 2008

PARET DE LA FONTFREDA "via Vicenç Bertolin"

Feia temps que tenia ganes d'anar a la paret de la Fontfreda a fer la fissura obliqua, però el dia és molt justet, així que quan vaig veure la via Vicenç Bertolin, que sobre el paper és més fàcil ens decidim provar-la.

Comença un nou dia al Montsec


L'aproximació es fa seguint la pista dels Puntals d'Ager fins que la pista fa una corba molt tancada i comença a baixar, allí cal deixar el cotxe. Seguim un corriolet amb algunes fites fins que la paret que tenim al costat ens permet anar al peu de via, ara és més fàcil trobar l'inici de via per què hem posat una fita molt gran amb alguns troncs secs.

Paret de la Fontfreda


A peu de via, es veu perfectament l'espit del primer llarg, que és curtet i amb un pas de V+, força maco. La reunió es fa en una sabina, també hi ha un pontet de roca amb una bagueta.

Primer llarg

El company arribant a la R1

El segon llarg sobre el paper és fàcil, té una sortideta de V-, cal anar amb compta amb la terreta, després fàcil fins la R. El company m'avisa que tranquil amb la pluja de pedres, m'estranya que tardi tan en fer aquest 50 metres fàcils quan m'hi poso ho entenc, la roca diguem que de discreta a delicada i gran quantitat de terreta, fa que la progressió sigui molt lenta.

En Josep A. en el passet de V-


Enceto la tercera tirada, al començament la roca no està malament i començo a flanquejar mirant amunt si veig l'spit que em marqui el punt on he de progressar en vertical, no veig res, arribo a un pont de roca equipat, miro amunt i la roca molt delicada, així que continuo amb el que em sembla més lògic, un tros que no presenta dificultat tècnica però amb repissetes plenes d'herbes i terra i les preses de ma molt inestables, tan que no m'atreveixo a posar res, després d'uns 8 metres de flanqueig ascendent veig molt a la dreta l'spit, el company em diu que torni, però em fa por desfer el tercer per la precarietat, li dic que ell no passi per on he anat, així que no poso res fins que arribo bastant més amunt, ara tinc una canal terrosa, aniria millor amb bambes en aquest llarg. Tot i ser un llarg dels fàcils he estat força estona.
Al començar la quarta tirada hi ha un passet de V- i després IV, en el tram fàcil roca discreta.
La cinquena tirada, l'inici de V+, amb roca boníssima, llàstima que quan s'acaba la dificultat, la roca torna a empitjorar, no tan com a les tirades de sota. La segona part de la tirada, li marca un spit que no hem sabut trobat, el friends entren be, tot i que la progressió és lenta, per què cal anar tantejant totes les preses.

Inici del cinquè llarg, per fi escalem
Arribant al final del llarg 5

El company arribant a la R5



La sisena tirada V, molt maca i amb roca força bona, llàstima que és curta.

En Josep A. encentan el preciós llarg 6

El setè llarg no fot massa bona pinta, va per la part que no hi toca el sol. Començo a pujar intentant fer poca força en les preses de ma, i posant coses no per la dificultat sinó per la roca, casi al final de les dificultats es troba un spit. Superat aquest em trobo un invertit molt bo, just quan m'hi agafo comença a desmoronar-se tot el que tinc en els peus, buff sort que estic ben agafat, per què els peus es desplacen un parell de pams; quan queien els rocs m'ha semblat veure un tros de corda saltant pels aires, al temps que sentia un renec del company, no sé si s'ha trencat la corda o alguna pedra ha impactat en el company. No dic res, el company em diu lo aprop que li han passat, continuo i la tensió de les cordes és la mateixa que fa una estona, perfecte. Arribo a peu pla i veig a uns 20 metres l'arbre de reunió, el company em diu que queden uns 10 metres, així que faig reunió en una savina.

Inici del llarg


Part delicada del llarg


Únicament ens queda una tirada de 50 metres i una tiradeta curta i “fàcil” fins al cim,segons la ressenya. Em miro la tirada, mentre puja el Josep A. es veu difícil, les visions frontals enganyen moltíssim, el que més por em fa és la part de dalt que no fot gens de bona pinta.
Arriba el company i m'explique que una pedra ha segat una baga que havia posat en una sabina. Penso que hem estat de sort.
La tirada següent es fa caminant fins al peu del que és el vuitè llarg.
El V+, com tots guapissims, bona roca i ben equipat, dos ponts de roca i un spit entremig. S'acaben les dificultats i a poc a poc vigilant amb la roca i la terreta. Vaig mirant per on tirar amunt, la roca no em convenç i vaig fins la canal més lògica, buff canal matojera i cutre, més a la dreta hi ha una mena de xemeneia, on la roca és veu molt millor, el company em diu que segons la ressenya he anat massa a la dreta. Tan se val, pujo per la xemeneia, miro abans de posar alguna cosa, porto uns 20 metres sense posar res, l'únic que m'aniria be és un camelot del 4, que no tinc. La canaleta és un IV, amb un pas de V. Al final trobo un curiós pont de roca. Continuo amunt i de sobte hem trobo l'últim spit que protegeix un muret, ostia em pensava que estava fora de la via. Cal atacar-lo amb tendència a l'esquerra. Arribo a l'arbre, la tirada té gairebé 60 metres.

Inici del vuitè llarg

Finalitzant la tirada


Regina

L'última tirada fàcil, al final molta terra però et pots agafar a un arbre.
No ens entretenim massa, per què ens queda una horeta de llum i no coneixem la baixada. La canal de baixada és fàcil de trobar i trobareu uns punts grocs a l'inici.
Una via clàssica i d'aventura total, on s'escala poc. Els trams on s'escala són molt bonics però curts, la resta amb roca discreta i delicada. Nosaltres hem utilitzat un joc de camelots del 0,5 fins al 3 i els aliens gris, vermell, groc i blau. És possible que haguem fet la segona ascensió.

13 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Com ho dius això ? Que s'hi escala poc ? Així me l'apunto, que quan pugui tornar em caldran vies d'aquestes !!

Mingo ha dit...

Joan no te l'aconsello massa aquesta via i si la fas triat els V+, que és el lloc on patiras menys, de debò.

lux ha dit...

Ostres Mingo!
quin yuyu això de la roca delicada, discreta, terreta.....
i mira que havia vist la ressenya i el lloc i la trobava molt xula!
Potsr hi haure d'anar d'aqui un temps...alguna bona neteja més...com la vostra! i potser queda una altre cosa...

De totes maneres o potser encara més.. felicitats per la via!!

edunz ha dit...

molt bé molt bé aquestes aventures, de tot s'aprèn! felicitats pel bon final i endavant

jaumeppiqueras ha dit...

Mingo! aquesta no me n'has fet pas entrar ganes de fer-la!!! es veu que la vau patir, vaja ensurt amb les pedres...jo aquest diumenge una mica més hi em foto una galeta, se'm va arrencar una presa de ma!!

Llorenç ha dit...

Quin exit!!! felicitats per sortir-ne prou bé!!
crec que tardaré a fer-la aquesta! tot i que pel que sembla heu fet una bona neteja!!

la-tribu ha dit...

Bé, com totes les noves vies, s'han d'anar netejant, òbviament, unes més que altres. Per posar un exemple, un comentari penjat a web, referent a la Guineu: ‘La via fa poc que s'ha obert i tot i que l'han netejat encara hi queden moltes llastres, blocs i pedres soltes’.
Nosaltres, el diumenge a la Guineu, també vam tirar alguns blocs que vèiem que tard o d’hora caurien. Diguem que és el preu que s’ha de pagar per la descoberta.

De tota manera, extrec del post alguns comentaris força positius (un pas de V+, força maco, amb roca boníssima, sisena tirada molt maca, bona roca i ben equipat). Ens espantem massa ràpid, jo el primer.

Si no vaig errat la vostra és la tercera repetició.
Enhorabona per la descoberta.

ALBERT ha dit...

Molt b, Mingo, molt r b. Tenia la ressenya imprimida, però de moment la posarem de costat per més endavant. Felicitats per la repetició.

Mingo ha dit...

Hola Lu. El plantejament en aquesta via no és el que normalment fem. Una ulladeta a la ressenya, a veure si et toca una tirada fàcil, doncs allí és on t'estresaràs més, en canvi als llocs difícils com tens molt bona roca vas com una moto.

Edu, tens raó que sempre s'apren, però ......

Jaume on et va passar?. Si et va bé, segurament dijous anirem a Collbató, a partir de les dues si et va bé, diga'm alguna cosa.

Molt vam netejar LLorenç però en alguns trams hauran de passar més marujes.

Hola tribu.
La via ha estat una bona experiència, per mi els trams fàcils una mica estresants per la roca. Ara on hi ha la dificultat, vam disfrutar molt.

Gràcies Albert

Xavi ha dit...

Llàstima de la pedra, tot i així em vaig imprimir la topo perquè semblava una escalada clàssica interessant, hi anirem previnguts i amb l'escombreta per fer neteja...

Aleix ha dit...

Bona nit Mingo,

t'agrairé moltíssim si publiques el cartell de la compe aquests dies... Agafa'l del meu blog si vols ;)


Aleix

Anònim ha dit...

Los caracoles la escalamos el 21 de diciembre, piada en los caracoles majaras

La descripcion del tercer largo y del penultimo coinciden exactamente con las sensaciones y por donde fuimos nosotros.

A mis compañeros la vía no les gustó en exceso, yo particularmente me lo pasé bien y el sitio me gustó, la roca... a veces delicada pero a gustos, yo insisto quedé contento pero la recomendaría sólo a gente que le compensa pasar por algunas zonas cutres con el placer del entorno y de descubrir el recorrido.

caracol Chavi

googler ha dit...

fendi bag
fendi hand bag
fendi spy bag
fendi bags
dolce gabbana