DE STA MARIA DE MEIA ALCASTELL D'ARIET I TOSSAL DE SANT MAMET I TORNADA PEL CASTELL D'ORENGA

Recorregut força interessant, sortim de Sta Maria de Meia i pugem a les ruines del Castell d'Ariet d'allí visitem les icnites que hi ha a la vora del riu i posteriorment seguim una pista que puja constantment fins al tossal de San Mamet, per baixar per un pista que es fa corriol fins el castell d'Orenga i d'allí retornem a Sta Maria de Meia. Total 15,8 Km i 1002 metres de desnivell.

VILANOVA DE LA SAL A LA FONT DE FONTANELLES, ERMITA DE MONTALEGRE, PALA ALTA I COLL DE PORTA

Sortim de la plaça de l'església de Vilanova i prenem la pista ben senyalitzada de la font de Fontanelles, allí continuem recte fins agafar un corriol que ens porta fins l'ermita de Montalegre i d'allí agafem un caminet ben marcat fins la Pala Alta i d'allí al coll de Porta, per retornar a Vilanova de la Sal per la pista. El recorregut és de 13,7 Km i 550 m de desnivell.

ESCALES Sector Ferrata via Pixi

Continuo amb la llarga recuperació. Avui teníem intenció d'anar a la via Montsemi, però la rufa que fa a l'arribar ens tira una mica enrera i a mi sobretot, la baixada per la ferrata.
Finalment ens decidim per sector ferrata. Allí ens posem per la via més llarga, la Pixi, que té tres llargs no gaire difícils però  m'han costat força, perquè encara noto  inestabilitat en l'articulació. Tornem a peu de via, mentre els col·legues proposen de fer la dixi de dues tirades, però jo baixo. Doncs baixar la meitat de la ferrata i la canal, serà una tasca lenta. De fet ells han fet la via i quan jo feia la part final de la canal m'han atrapat.

 L'Enric en la placa del primer llarg

 Segon llarg

Agrair als amics la seva paciència

VILANOVA DE LA SAL-FONTANELLES-ERMITA DE STA MARGARIDA I RETORN PER LES SALINES

 La caminada d'avui és molt planeta uns 250 de desnivell i 10,3 km. Surts de Vilanova de la Sal i segueixes la carretera fins trobar la pista que porta a Montalegre i la font de Fontanelles. No hi ha pèrdua força indicat amb cartells. A l'arribar a la font trobem els roures de declarats d'interès general (el primer). Continuarem la pista en direcció a l'ermita de Sta Margarida de Privà i d'allí baixem fins la carretera que porta a l'estació, retornem al poble passant per les Salines

 Roure, declarat d'interès general, per la Generalitat

 Ermita de Sta Margarida de Privà

CAMARASA ERMITA DE S. JORDI LO FEIXÀ, I RETORN

Una ruta circular de 13,1 km i 660 m de desnivell, molt agradable i força maca. Sortim de la benzinera de Camarasa, primer per una pista i després a l'esquerra pel barranc de Canudell, fins trobar un pista que deixem per pujar per una torrentera  directament a l'Ermita de Sant Jordi. Continuem fins el mirador de Mu i retornem per pujar al Tossal de Sant Jordi, on encara queden restes de les trinxeres de la guerra civil. Tornem a l'Ermita i baixem un tram per la pista fins que a l'alçada de la benzinera trenquem, per anar a buscar el cotxe. Si algú vol seguir el trajecte, trobareu el track a wikilog o al llibre d'em J. Segura i A. Satorra

Inici de la ruta. Serra del Montroig

 Camarasa

 Ermita de Sant Jordi

 Narcisos silvestres

 Presa de Camarasa

 Congost de Mu

SANT LLORENÇ DE MONTGAI La Formiguera Savina wall

Aquest dissabte anem a fer una petita matinal a Sant Llorenç, concretament a la paret de la Formiguera. Començo, el primer i ja me'n adono que el calcari és un pel més obligat referent a alçar la cama, alguns passos que són evidents he de fer passets intermedis. El segon i tercer llarg els deixo al company, que a mi el calcari em costa de fer-ho amb una certa soltura, però respecte a fa un mes em noto bastant millor, espero que la musculatura que hi tinc al voltant de l'articulació agafi més força, jo no penso tirar la tovallola.

 Aquí fent el fàcil primer llarg

El Josep Anton en L2 

El Josep Anton en L3

MONTSERRAT PARET DE LA CODOLOSA

Avui és un dia especial per mi, feia gairebé tres anys que no trepitjava aquesta santa pedra de Montserrat. Havia arribat a pensar, que tots els moments inoblidables passats entre els còdols eren ja un record i que l'escalada s'havia acabat per mi.
Als anys setanta quan vaig començar a escalar recordo que molta gent aliena a l'escalada em preguntava que hi trobes en l'escalada, si et pots matar. Han passat més de quaranta anys i encara no tinc una resposta clara, no entenc perquè després de tantes operacions i  amb molèsties en les articulacions m'entossudeixo en la línia vertical. Però no puc deixar-ho córrer, perquè aleshores la roca, la neu, els boscos perdran tot el sentit per mi.
Teníem intenció d'escalar tres vies però la pluja ens ha fet fora. Al final hem escalat l'Alimera via, no massa difícil, però per mi que me l'he fet tota de primer, és com si m'hagués fet la Walker. Després hem fet la via de les Cabres.

 Primer llarg de l'Alimera

 Segon llarg

 El Tato encetant la via de les Cabres

 En el segon llarg