TERRADETS "via Tutti frutti"

Feia temps que no quedava per escalar a Terradets. Recordo el primer cop que vaig anar-hi, quina barreja de sensacions; dins el sac i a l'aixopluc del forat de l'Or, la paret es veia immensa, però quines ganes tenia que fos l'endemà, per escalar la Diagonal, que és com anomenàvem l'Anglada Guillamon que amb la CADE i la Vidal-Farreny eren les úniques vies de la paret. Anava amb gent més experimentada i en Jordi en la tirada del vermut(*) em va dir: vols fer de primer?, va ser el meu primer llarg. També vaig recuperar el meu primer clau que encara tinc, pesa tan. Abans quan escalàvem amb la corda lligada a la cintura si trobaves un pitó que no fos de via, no havia cap dubte aquell petit tresor era teu.

(*)La tirada del vermut és una tirada que finalitzava en una savina molt gran i els dies calorosos era una paradeta obligada. Hi ha altres tirades amb nom propi, les galeries, la tirada de l'artificial; en la CADE la tirada del sisè, la dels blocs, la laboriosa, el mur, la del cinquè del Bonatti, aquesta última no sé si és veritat o ens prenien el pel els veterans, però comentaven que va venir en Bonatti i en la segona tirada no va poder passar amb les botes rígides , doncs era un pas d'adherència, avui amb els peus de gat surt sense pensar

Avui per sort tot ha canviat. A les 7 del matí surto de Vilassar, però sembla que estarem de pega, doncs a Terradets està molt tapat. A la font de les Bagasses bufa ventet, com casi sempre, i el company que baixa de la zona de la Pobla, em diu que a Tremp estava plovent; dubtem de baixar a Sant Llorenç, però finalment ens decidim per la la Tutti fruti, doncs la Cha Cha Cha queda just sobre la xarxa metàl·lica que han instal·lat, això no vol dir que no es pugui fer.

Les dues primeres tirades són fàcils IV hi ha algun bolt i moltes savines.

En Josep A, finalitzant L1 (ara escalem amb xarxa)

El company en L2

Entrant a la segona reunió

La tercera i quarta tirada les hem juntat, queda una tirada preciosa de V, esta equipada.

Inici del llarg 3+4

El company en la part mes maca del llarg

Eoooooooooo

La cinquena tirada, que li toca al company, és la més difícil. Una placa de 6a, amb petits relleus, força polits (equipada).

El company en el tram més complicat de la via

Despres de les fines plaques

L'últim llarg de la via a l'igual que l'anterior és força aèri, però menys difícil, només hi ha un passet de 6a al final, Ara queden un parell de tirades fàcils fins la falsa feixa amb poques assegurances, no és difícil, però la roca patina una mica del nombrós pas de cordades.

Iniciant la darrera tirada de la Tutti F

El company en el llarg 5

En el passet de 6a

Empalmant amb la F. feixa

Falsa feixa

Baixem per la falsa feixa i quan arribem a la carretera li comento al Josep A que m'encanta fer aquesta passejada fins al cotxe, em sento torero, oleeeeeeeee

SERRA DEL MONT-ROIG "via del Lluís"

Tot i que la previsió de mal temps era per migdia, els carrers de Lleida estan ben mullats, malgrat tot, marxem cap a la Serra del Mont-roig amb el Jordi (Tato), abans però farem una paradeta a Sant Llorenç de Montgai per esmorzar amb el Sergi i l'Oscar, que van a fer la via del Lluís al Mont-roig.

Collons entrar al bar i ple de penya, en Pinto, el Pepe, l'Albert, el Joan Gutierrez,...ostia quin perill, tanta gent i el temps no massa segur aquí ens hi podem quedar fins al vermut. Sembla que el temps aguanta per tan no tenim excusa i comencem a desfilar, els primers són en Pinto i en Pepe que van a obrir una via a la Formiguera.

Carregats amb el material arribem a peu de via, coi comença a ploure amb ganes, sembla que avui no escalarem, perquè venen uns nuvolots molt foscos, però deixa de ploure i decidim anar a una via on es pugui baixar si plou. Així que anem a la via dels col·legues que tot just estan començant. Entrem per una variant, molt guapa i molt ben equipada, d'aquelles que malacostumen, la dificultat jo diria que és IV+ amb uns passets de V. Arribem a R1 i ens encallem una mica, no perquè sigui difícil sinó per la xarrera que portem. Les tirades que continuen la 2ona i la tercera es podem empalmar, tenen algun tram de IV+/V-.

L'últim llarg el més bonic, un desplomet de V si ets alt i V+ si ets talla estàndard doncs cal fer un pas més per arribar al canto, la resta del llarg unes plaques guapissimes V.

A dalt no ens entretenim massa doncs bufa ventet i a més torna a escapar gotes

Variant d'entrada a la via del Lluìs

L'Oscar en el segon llarg (foto Sergi)

En Jordi en el segon llarg

En Sergi iniciant el 3er llarg

L'Oscar en la tercera tirada (foto Sergi)

En les precioses plaques de l'últim llarg (foto Sergi)

En Jordi acabant la via (foto Sergi)

OPEN D'ESCALADA DE BLOG en el plafó del PIRI

MONTSERRAT Miranda de Can Jorba "via Gloria" i un tros de Drac de Gos

-->

Després d'un parell de caps de setmanes musicals, aquest podrem escalar, ni que sigui un dia. Així que quedem amb l'Enric, que des que vam anar a l'Arnau de Cavallers no havíem coincidit. Li proposo d'anar a la Miranda de Can Jorba a fer la via Gloria, que per equivocació vam pujar fins la R3 quan l'obrien, i després si encara té ganes, anirem a la Drac de Gos. Quan arribem a Can Jorba ens trobem amb el Joan i en Jordi, coneguts del blog que tot i que personalment no ens coneixíem, al saludar-nos, he tingut la impressió de que érem vells coneguts.

En poc mes de 10 minuts estem al peu de la via Gloria, que és la que queda més a l'esquerra de la Miranda de Can Jorba.

El primer llarg té un pas a uns 5 metres de terra més de decisió que de dificultat V+, la resta una placa molt maca V.

Inici de la via Gloria, en el primer pas difícil

L'Enric escalant el bonic L1

-->

La segona tirada, cal vigilar una mica amb la roca, tot i que no presenta massa dificultat. IV+/V, en aquesta tirada hem posat un camelot del 0,5, no cal que porteu res més.

Inici de la 2ona tirada

Acabant el segon llarg

-->

La tercera tirada, cal anar pel lloc, doncs fora de via la pedra no fa massa bon aspecte.

L'Enric entrant a R3

-->

L'última tirada és la que no coneixia, quan vam venir encara no estava oberta, va pel diedre a l'esquerra, juntament amb la primera les més maques,per mi.

Des de aquí es pot baixar, rapelant, totes les R estan equipades per rapelar, nosaltres fem una llarga tirada fins al cim de la Miranda de Can Jorba, allí veiem que en Joan i en Jordi, gairebé són dalt de l'agulla de Can Jorba. Nosaltres en un parell de tirades fàcils per l'aresta brucs arribem al mateix punt.

Últim llarg, al final hi ha un pas desplomat V+

El company en el bonic L4

Dalt de l'Agulla de Can Jorba

En Joan B i en Jordi finalitzant la Bego-Kush

-->

Baixem xino xano pel Joc de l'Oca fins al peu de la Drac de Gos, buffff quin paredon més guapo, sort que no fa fred perquè aquí fa estona que no hi toca el sol.

L'entrada a la via ja és complicada, cal ajudar-se amb la paret del darrera fins poder xapar un buril molt rònec, a continuació hi ha un tros on no pots caure sinó arribés al terra, collons amb el llarg, deu ni do quin V(?), superfí amb presses molt petites, sort que la tirada és molt curta 15 metres.

Mentre espero al company em vaig mirant la segona tirada és veu molt tiesa, sobretot al final. Quan arriba el company, li pregunto el què, em diu amunt. L'Enric sempre em sorprèn mira que escala poc i sempre endavant, i el que tenim davant no es veu gens fàcil.

Primera tirada de Drac de Gos

Un V? molt difícil

El company arribant a la primera R

-->

El segon llarg al començament no li trobo massa diferència amb el llarg anterior, presses molt petites, però aquí potser hi ha algun foradet més, collons que mantinguda vaig pujant amb el cinc sentits quan estic apunt d'arribar a la bavaresa he de fer un descansillo en un bolt, més pel coco que pel físic, tornem-hi els passos de la bavaresa superguapos i tope aeris, aquí cal anar per feina i no entretenir-se fins la R. Miro avall i el final es desplomat, una tirada dura però guapisima, superrecomanable, faig una miradeta amunt i aquí la paret perd verticalitat, fot molt bona pinta. Arriba el col·lega i em diu que la pil.la s'ha acabat i les mans ja no li fan cas, així que avall que es tracta de passar-s'ho bé. En un ràpel arribem al Joc de l'Oca i la baixem, bufff ara entenc per què la gent baixa per la Palomera o el camí dels francesos.

LLarg 2, difícil i mantingut 6a+

El company iniciant la segona tirada

Un llarg MAGNÍFIC

Les ressenyes, la de la primera via la trobareu en ONACLIMB i la segona en Ressenya.net

MONTSERRAT Paret del Pont via Didgeridoo

Aprofitem perquè queda pocs dies pel canvi d'hora; després de dinar ens dirigim cap a la paret del Pont. La recordo, d'un cop que vaig fer la via Tasmania en solitari un matí del mes de gener de fa temps, avui però i toca un solet molt agradable. Volíem fer la Crispin però després del segon spit hem decidit tirar recte i no anar a l'esquerra, i fer la via Didgeridoo, el primer llarg és senzill IV/IV+ els parabolts no estan juntets.

Mentre espero el company em miro la sortida de la R un desplomet molt guapo, a més es veu molta vidilla, li pregunto al company quina dificultat té, em diu que V+, ostres doncs segur que les presses que s'intueixen des de aquí són bones.

Començo el llarg, uff des de la R tot es veu d'un altra manera, joder hi ha pressa però no és massa grossa fins que no arribes a un forat boníssim, a partir d'aquí, la paret tomba i les assegurances allunyen força fins un pas de V a l'entrada de la R2. Em miro el que tinc davant li marquen 6b, em sembla que ni ho provaré. Doncs el V+ de baix jo li hagués posat 6a, coi que potser ja ens fem grans i tot ho trobem més difícil, és el pensament que em ve al cap.

Començo l'últim llarg sense massa motivació i tot i pujar en Ao els trossos que puc és un llarg atlètic, la veritat és que rumiant a la R3, penso que el llarg té un passet difícil, la resta és molt física perquè hi ha uns pressots molt bons. M'agradaria tornar-la a provar, algun altra dia que estigui més fort.

La baixada es fa en un ràpel de 60 fins a peu de via. Al arribar a peu de via miro la ressenya i em quedo més tranquil doncs el segon llarg li marquen 6a, ara em sap greu no haver provat amb més motivació el final, cal entrenar.

La ressenya la trobareu a onaclimb

Inici de la via

El company en L1

Inici del llarg 2

El company sortint del desplomet

L2

Passet d'entrada a R2

Ultima tirada

Amb un ràpel de 60 arribem apeu de via

ROCA DE GALLINER

Aquesta setmana també hem fet salat i això que el dia meteorològicament parlant va ser un dia de tardor sensacional i el lloc, com diem la gent de Ponent, molt guapo. Malgrat no haver culminat l'escalada, no tornem amb la sensació de fracàs. Hem conegut una zona, geològicament parlant molt interessant i a més hem omplert un parell de casc de rovellons en un moment, fins i tot n'he trobat jo.

Aproximació

Per anar a la roca de Galliner, cal anar cap a Coll de Nargó i desviar-nos al pont d' Espia en direcció a Perles i Alinyà, després de passar Alinyà, agafem una carretera fins l'Alzina d'Alinyà, abans d'entrar al poble hi ha una pista a l'esquerra que si l'agafem evita passar pel mig del poble. La pista puja lleugerament fins al coll de Can Maçana, allí tenim la paret a l'esquerra, cal continuar per una pista que va a parar darrera de la paret, aproximadament a 5,5 km de la sortida del poble de l'Alzina hi ha una mena de pista-camí que es el que haurem d'agafar, aparcar és un pel complicat, sobretot, en aquesta època de l'any, pels boletaires.

Pugem per aquesta mena de pista fins una mena de coll (4') i després baixem a la font de la masieta (2') i per una mena de corriol ens dirigim a una mena de roques (fita) on hi trobem una corda per ajudar-nos a baixar, seguidament avall seguint de tan en tan alguna fita fins que veiem la paret. En el peu de via hi ha una fletxa i unes fites que hem deixat nosaltres.

La primera tirada comença per una placa d'adherència IV+, està neta però abans de la dificultat pots equipar un pont de roca i es van trobant algun forat on col·locar algun alien. Anem en tendència a l'esquerra fins una mena de diedre equipat amb 1 parabolt i 4 pitons aquest tram és el més difícil V+, hi ha alguna presa que es belluga, a la part final i fins una sabina no hi res però entren els friends. L'entrada a la reunió és molt guapa i es fa flanquejant a l'esquerra.

La segona tirada tot canvia tot i només tenir un pas de IV+, es d'aquelles que passes por per la roca, herbes,..molt cutre. Arribo al segon arbre, allí crec que es la R però com no he pogut posar gran cosa continuo fins R3, la ressenya li marca III, així que vaig pel lloc que em sembla més fàcil i lògic; no ho tenim massa clar però creiem que aquí és on ens vam equivocar i la via seguia per una fissura, que no sembla III, i sortir a la dreta on hi ha l'esperó. No m'agrada criticar les vies, però aquesta zona que no és gens lògica no hagués costat res deixar un pitó, més que res per no equivocar la gent, per què no vam ser els únics en equivocar-nos, doncs en arribar a la suposada R3 trobo una baga amb un mosquetó. Intentem continuar endavant per una placa molt llisa on aconsegueixo en un forat posar un alien, buff veig que la part de dalt queda barrada per un desplom, mirem més a l'esquerra i la cosa està pitjor està molt descompost, així que aquí ja no podem fer res, avall en dos ràpels sortim. Ens tornem a mirar la paret i no aconseguim desxifrar per on anava la tercera tirada si et desviaves en el 1er o 2on arbre, la part de dalt es veu sense continuïtat doncs veiem que la via marxa caminant a buscar una mena de diedre placa, en fi m'ha quedat moltes ganes de tornar a la paret però no per fer la via dels gallines , potser m'equivoco.

La llum de la tarde està fantàstica, els boletaires ja han marxat, però s'han deixat una colla de rovellons.

El coll de la Maçana a la sortida de l'Alzina d'Alinyà
La serra de Sant Joan al fons

Le Roca Gallinar des de coll Maçana

La roca de Galliner

Primer llrg

En el tram més complicat del 1er llarg

En Josep A. entrant en R1



En Jordi en el 1er llarg

Iniciant el segon llarg

Els preciosos boscos sobre la falla de Fígols

L'anticlinal d'Alinyà

Intent a la cara sud del Maupas

És una paret que sempre li he tingut moltes ganes, així que divendres al vespre amb el company anem a dormir just a l'entrada de la vall de Remuñé.

Ens alcem d'hora, jo no conec la vall i en Josep A fa 14 anys que va fer la Jean Arlaud, així que a un quart de 6 enfilem amunt, a l'arribar a l'ibonet del Remuñe clareja el dia, allí trobem un creuament de tres camins, nosaltres agafem el que va al Portal, que es dirigeix a una mena de congost que cal creuar fins al final de tot, allí trobem una esplanada, no continueu recte (ibon del Maupas) cal anar en direcció a la paret i pujar per una vira que hi ha entre el granit i els esquists (materials clars i vermellosos) ara hi ha força fites en les vires, escalar no vam escalar però de fites em vam posar unes quantes. Un cop passades les vires les vies més llargues les tens allí mateix, però si aneu a la Cereza o la Tabanos que era la nostra, cal continuar entre mig hora i tres quarts encara, tot i que des de les vires sembla que ja hi ets. A mesura que anàvem pujant veiem núvols potents que venen del sud però que sembla que no ens afectaran. Just arribar a peu de paret es tapa i tardem gairebé 1 hora en localitzar la via. Gràcies a tenir cobertura consultem la meteo que no és gens bona, la veritat és que no estem en una bona situació, una via que tot i no ser difícil no sabem com està d'equipament, a més haurem de buscar uns ràpels per baixar i els núvols que abans només rondaven pel massís de la Maladeta ara els tenim a sobre, a més de la Vall de Lliterola és veuen uns núvols negres i molt compactes que van venint cap a nosaltres, és difícil renunciar ara que hem fet el més dur, caminar 5 hores fins aquí, però tal i com tenim el panaroma no volem arriscar, així que avall. Just arribar a les vires la paret es despeja i de sobte veiem el cel ben blau, que estètica es veu la via que volíem fer, tornar amunt ja no pot ser per l'horari, així que continuem avall amb el pes de no saber si hem pres la decisió correcte, malgrat que quan som de nou a l'ibonet del Remuñé la zona del Maupas es veu molt però que molt negra.

Davant nostre tenim les Fites del Pintrat que amb la foscor de la nit no hem vist mentre pujàvem, es veuen precioses. Amb el Josep Anton comentem si no som una mica rucs, mira que caminar 5 hores per fer una paret de una mica més de 200 metres, tenint a mitja hora del cotxe una paret de 100, 200 i fins a 600 metres equipada amb materials més moderns. Perquè som conqueridors de l'inútil, perseguirem els nostres somnis i l'any vinent ho tornarem a provar.

Abans d'arribar a l'última esplanada

Cara sud del Maupas

Els núvols en el massis de la Maladeta

Quan tornem a ser a les vires, els núvols ens deixen veure la paret
Continuem avall amb e pes de no saber si hem pres la decisió correcta

Les Fites del Pintrat