diumenge, 11 de novembre de 2012

MONTSERRAT Agulles El Gep Llarg i la Boteruda


Fa dos mesos que no toco paret, i avui dissabte em fot mal el maluc al pujar les escales, merda. Tot i que els mals són diferents als que m'han corsecat més de mig any, aquest estan més relacionats amb el baròmetre que des de fa alguns anys tinc instal·lat en els meus ossos. Un parell d'antinflamatòris i baròmetre neutralitzat.
Diumenge som una bona colla, per si de cas el maluc em toques la moral, i no pugues escalar. Però sembla que la cosa va bé, així que amb el Toni, el Quique, el Josep Anton, jo i els meus bastons encarem cap Agulles, que està força emboirat i fred. Comencem per la via clàssica del Gep Llarg, que feia 37 havia escalat, tot i que no em noto gens suelto i tinc petites molesties la cosa la dono per molt bona, baixem i escalem la via del costat la dificultat no deu de ser més de IV, tot i que avui per mi és el de menys.
Marxem a fer una via nova dels germans Masó del cànem al perló, a la boteruda . El Toni i el Quique ja estan acabant la via quan nosaltres estem per començar. El peu de via no és massa engrescador però malgrat estem buscant excuses, els companys ens diuen que no està malament, així que comencem per una rampeta fàcil fins que comença l'artifo, que en cap moment exigeix els estreps amb A0 es passa sense patir gaire, segurament si la roca no fos tan descomposta es podria fer en lliure no massa difícil. Després de l'artificial encarem un muret que té tres bolts, coi tot i que és un V-, m'ho penso, segurament amb més rodatge passaria més tranquil, busco algun foradet que no trobo, aixi que amunt, quan arribo al segon parabolt miro a sota i veig un bolt que no he vist, tot i que anava una mica cagat, veure'l a sota em dona moral. Aquí s'acaben les dificultats. La via malgrat, en la ressenya ens parla d'un alien verd, vermell i un camelot del 2, no són necessaris.
Tot i que hem fet vies de poca entitat estic supercontent i no notar molèsties al maluc és fantàstic.
Espero que duri


El Toni en el Gep llarg

El Josep A. en la normal del Gep i el Toni en la R1 de la via de l'esquerra

 Eoooooooooo

 El Toni en el cànem i el perló

 El Mingo en el mateix lloc

 El Josep A. una mica més amunt

Un dia perfecte, escalada, salut i bons companys, sobretot

8 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ben tornat Mingo! celebro que et trobis millor! a veure quan tornem a escalar plegats que de ben segur aviat ens faràs suar.

Lo Gall ha dit...

Hola Mingo. A mi em sembla que aixó del maluc i els ossos pot ser te algo que vere amb lo desprotegit que porteu el posabarrets. Feu-vos'ho mirar, si mes no no us treieu lo casco "sentencia dixit".
LO SERGI

joan asin ha dit...

Ei Mingo enhorabona per la tornada i ara a per un altre!!!!

Joan B ha dit...

Ei Mingo,

Amb una mica d'oli a les frontisses i tornaràs a fer 6b a vista !!

salut i a tibar

Mingo ha dit...

Gràcies companys, però no les tinc totes encara.

Gatsaule ha dit...

Ànims, Mingo, que amb això de les lesions barrejades amb l'edat, ja sabem què passa! Algun dia haurem de fer alguna altra trobada geològica!!

Joan Prunera ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Prunera ha dit...

Força i amunt, Mingo. Pensa que amb els anys que tenim, el dia que ens eixequem del llit pel matí i no ens fasi res mal... es que serem morts!!! Mentres tant, a seguir escalan.