Feia molt temps que no escrivia al blog, no és que no faci activitat, el motiu es que repeteixo bastant i em costa una mica amb els malucs nous, els originals eren infinitament millors. Però no em puc queixar, doncs ara m’ho han dit els metges i alguns col·legues, que no es pensaven que tornes a escalar i fins i tot, poder fer alguna excursió a peu. Així que si no fem 9b, no pastanaga, continuem disfrutant de la natura, la roca i els companys, i això ja és molt.
Feia dies que no baixava a Montserrat, així que sortim de Lleida amb el Tato, per trobar-nos amb el Josep Anton al solet de Collbató doncs aquests dies fa fred. La via triada és l’esperó de Fra Garí que he fet unes quantes vegades, la que més recordo és la primera que la vaig fer en solitari, avui ha costat una mica més, però l’hem disfrutat malgrat fer un passet d’Ao al sortir de la segona reunió
Un dels llargs més bonics
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada