Avui és un d’aquells dies que no estàs per la feina, que no et notes totalment motivat. Davant tenim una via que fa temps que vull fer, però el múscul més important està gandul. Començo el primer llarg, on hi ha passos exigents i les assegurances , acostumats a fer vies love climbing, no estan a tocar. Em vaig dient, vaig fins la següent assegurança i baixo, però al final arribo a la reunió sense fer cap trampa.
El segon llarg l’enceta el company, també maco com el primer. El tercer sense història, però parat a la reunió comença a apretar el sol, malgrat estar al mes d’abril, fa calor gairebé d’estiu, tot i que queda poc, no hi ha gens de ganes, així que baixem i la deixem per la tardor.
Arribant a R1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada