Dels 18 dies que hem estat per terres dolomítiques pràcticament cada dia ha plogut, però sort que amb les noves tecnologies, afinen bastant l'hora en que plourà. Avui, la previsió és que ho faci a les 5 de la tarda. Així que pugem al Pas de Giau i després de gairebé 1hora ens plantem al collet on veiem que surt un camí cap als bastions de Mondeval, però no sabíem que el nostre estava tan lluny, així que després de una bona patejada ens adonem que hem de baixar cap al camí principal si volem arribar-hi. La calor és bastant insuportable, i els dos estem molt tous, gairebé a punt de tirar la tovallola, tampoc tenim massa clar on és el Quinto Bastione de Mondeval. Jo li dic al company, i si pugem al menys a veure si trobem la via. Així que enfilem per un fort pendent d'herba. Arribem i segons la ressenya diu que hi ha una fletxa picada a la roca, molta fletxa no es veu, però aquestes marques, semblem fetes per l'acció de l'home. Ens fixem més i veiem una bagueta, així que ens enfilem. De fet no trobem gran cosa més fins la zona de la placa negra rematada per un sostre de quart, aquí Dolomites, si et diuen que un pas és de quart, vol dir que és difícil.
La via no és molt difícil però hi ha un component molt alt d'aventura, per això aquí a diferència d'altres llocs, no hi ha ni deu.
Ens afanyem a baixar, perquè aviat seran les 5, la baixada és per una canal que hi ha a toca el sisè Bastione. Just arribar al camí, les 5 i puntualment ens cau una tromba d'aigua, que el mòbil que porto a la butxaca morirà ofegat.
Quinto Bastione de Mondeval
primer llarg
1er llarg
Segon llarg
Cinquè llarg
.jpg)
1 comentari:
Enhorabona Mingo ! veig que vas pujant la confiança, molt be !
Publica un comentari a l'entrada