L'ascensió és molt tranquil·la i el camí sempre és bo, pujant amb els pals m'he trobat molt bé, baixant és un altra història, la musculatura que hi ha al voltant de la protesi encara no hem dona prou estabilitat, però vull pensar que a mesura que anirem treballant la cosa millorarà. Sort que el paisatge t'ajuda a superar les molèsties.
Sortida dels Llanos
L'hospital al fons
Primeres rampes cap al Portillon
Massis de la Maladeta
Arribant al Salvaguarda
Cim del Salvaguarda
La Forcanada
Baixant cap a Besurta
3 comentaris:
Molt bé. Mingo!! Mica a mica...
Fantàstic Mingo! això ja va en serio ! Bona ascensió i millors vistes.
Gràcies companys pels ànims però les baixades encara em costen molt.
Publica un comentari a l'entrada