dissabte, 6 de juliol del 2019

PIC DE LLAUSET via GAS

Encara amb cruiximents a les cames del Salvaguarda, enfilem cap a Llauset, de ràpida aproximació i escalada. Lo segon si, però caminar per blocs inestables, molt dur i entretingut, per mi. Crec que m'ha costat més, creuar la tartera que pujar del cotxe al coll d'Anglòs. 
En vista de l'èxit de caminar per sobre dels blocs optem per rapelar el primer llarg. El diedre es veu molt maco, hi trobereu un parell de bolts, tot i que té 55 m, nosaltres no hem posat res, es bastant fàcil crec que li marquen III-IV. El segon llarg també és senzill i tampoc està tan malament, el tercer llarg té els primers 10 m bastant guapos, però la resta a mi ja no m'ha agradat massa. D'aquesta paret només em queda per fer l'antiparques, de les que he fet, sens dubte la que més m'ha agradat la Valric.
Un cop dalt, ens queda, per mi el més complicat baixar, recordo que el primer cop vam baixar en una horeta avui, jo,  més del doble.

 Al collet d'Angliòs

 El Quique, en el diedre del primer llarg

 L2

 Sortint a la cresta, beciberri al fons



1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Molt be Mingo ! va no et queixis tant que no pares! Com abans no hi escalarem pas ni tú ni nosaltres, ara a gaudir i patir, però a no parar que veig que és el que fas.
Una abraçada als dos !