Aquest dimecres
tornem amb el Toni a Montserrat. Pujar per les escales de Sant Benet
fins dalt amb la calda que està caient buff és massa dur, així que
decidim fer el camí de l'Alsina, que jo havia fet la part de dalt ja
fa molts anys.
Entrem pel camí del
Xas perquè l'entrada original es veu molt patinosa. El segon llarg
fa molt bona pinta, però està força polit, quan et deixes d'una ma
per xapar els peus patinen malgrat estar en preses en teoria bones.
Però, després del llarg em trobo supercontent, m'ha sortit
bastant bé. La resta jo ja l'havia fet, suposo que és una escalada
que es fa molt perquè el primer cop que vam escalar la via no estava
tan sobada com ara.
Una bona tarda a Montserrat en bona companyia.
Entrant pel camí del Xas
El Toni escalant el bonic tercer llarg
Arribant a R4
En el llarg més bonic de la via
Els artistes je je je
2 comentaris:
Ei què és això d'escaquejar el primer llarg! jejeje
veïent les fotos sembla que el Toni dugui dos cascs diferents, d'esquena és blau i del davant blanc....
El segon llarg que inicialment el marcaven de V ara ja surt en algun llibre com a 6a, patina molt.
Et puc assegurar que només portava un casc però ja saps que el Toni està sempre a l'última.
Publica un comentari a l'entrada