Surto de casa i em fot un mal el
turmell que crec que no podré escalar, estic a punt de trucar als
col·legues, però és igual si no puc escalar almenys que em toqui
l'aire, així que surto. La veritat és que últimament tinc molts
problemes amb les articulacions. Mentre pujo al punt de trobada em
paro a esmorzar davant de la paret de Terradets, tot recordant les
vies que he fet, pensaments negatius dintre del meu cap mentre el
turmell toca els collons de manera notable, així que em foto un
voltaren de postres i cap a Isona que és el punt on hem quedat amb
el Josep A i en Quique.
Ja som davant de la roca Viella els
companys em pregunten pels meus mals i els dit que malgrat tot, al
menys arribaré a peu de via. Allí hem fot mal però bastant menys
que quan hem començat a caminar així que enfilo la via del puto
amo, que és de les poques que li falten al Josep A.
El començament se'm fa raro no per la
roca si no pel pupes que estic fet. Però entre l'antiinflamatori i
l'adrenalina em vaig trobant més suelto fins i tot m'ho passo be al
final del llarg.
El segon llarg té un tram bonic no
obligat, un diedre i una sortida per la placa molt guapa i difícil.
Mentre estic a la reunió sento els companys que es diuen collons
sort que té el peu malament, normalment no en faig cas d'aquest
comentaris perquè de segon tot és més difícil. Avui em produeix
un subidón al meu ego que no li va gens malament.
El tercer llarg és un canvi de reunió
amb un passet de IV+ per entrar a R on només hi ha un parabolt, però
pots reforçar-ho amb fissurers i friends.
L'últim llarg és el més bonic amb
diferència.
Mentre espero l'arribada dels companys
em sento feliç. Som conqueridors de l'inútil?
Roca Viella
Inici de la via
El company en el segon llarg
En el llarg més bonic, lúltim
El Josep A. arribant al cim
El Quique acabant la via
Fotocim
.jpg)
2 comentaris:
Ho veus Mingo, tant rondinar i al final vas xalar de valent !!
Salut i a escalar.
Força Mingo! que no estamos tan mal!
les medecines hi són per això, per poder xalar el cap de setmana, jo sempre ho dic, si estic fotut però he pogut anar a pencar, perquè no el cap de setmana escalar? ni que sigui dopat jajaja.
Publica un comentari a l'entrada