Feia dies que tenia la piulada pendent.
Com cada any ens reunim per compartir dinar amb els amics
escaladors, alguns només ens veiem un cop a l'any, però sempre és
agradable seure i servir-nos copetes de bons records d'aquestes
roques que ja son una mica nostres.
Com arribem a l'hora d'esmorzar amb el
Jordi, decidim fer una escalada per la Formiguera, que sembla que
esta de moda, doncs sempre hi ha molta gent, nosaltres ens posem a la
via de l'Olondriz la memòria selectiva una via molt agradable i
xula.
Estem a peu de via amb el Jordi Vidal i
el seu germà que amb més de 60 anys s'ha posat a escalar, la gent
no em deixarà mai de sorprendre'm. La via es veu guapa, i
m'agradaria fer-la de primer però davant del mestre no hi tinc res a
pelar. Compartir corda amb el Jordi sempre és alguna cosa més.
.jpg)
1 comentari:
Un matí excel-lent, amb molt bona companyia, i una paella que tenia el sabor afegit de la gent amb la que varem passar les primeres pors, i quantioses experiències al Pirineu...
Publica un comentari a l'entrada