Feia dies que volia escriure la sortida
de Riglos però ja fa temps que tinc abandonat el blog i d'altres
coses. No són bons temps però cal tirar endavant i recuperar la
il·lusió per conquerir lo inútil.
El dissabte havíem quedat amb els
amics de Madrid i del País Basc, però finalment ens trobem el Jorge
que ve de Bilbao i la Nandi, incansable que ve de Madrid. Feia dies que no coincidiem, llàstima doncs sempre que ho fem és fantàstic
Com la temperatura és força baixa, jo
els dic que anem on vulguin, però al sol. Anem cap al Colorado a fer
un parell de vies, l'Anorèxia i la de la seva dreta que no sé com
es diu. Malgrat fa dies que no toco pedra ni entreno, encara ho hem
salvat amb força dignitat. A la meva edat ja no et regalen res i cal
entrenar si no vols patir massa, tot i que el cos no sempre estigui
preparat per fer-ho.
1r llarg de la via Anorèxia
Els amics sota un típic desplom
La Nandi
El Jorge en la via del costat (ultrabox?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada