Aquest dissabte quedem ben d'hora ben
d'hora ben d'hora, per anar amb el Toni a la Roca dels Collars, per
fer la via del Dioni. Fa un fred bastant viu, però esperem que quan
siguem a peu de paret ens toqui un bon solet, però uns núvols no ho
fan possible. Començo i el fred fa que costi avançar, realment fot
un gil que deu ni do. Mentre sento queixar-se el company vaig
recuperant la corda als peus, a veure si entren en calor. Arriba el
company i esperem a que toqui el sol, per continuar. El Toni enceta
el segon llarg, que recordo que és el més difícil, carai quan vaig
pujar ara fa sis anys no em va costar gens i avui ho trobo molt
difícil. El tercer llarg és bastant de tramit, arriba el Toni, que
encara no s'ha pogut treure el fred de sobre, malgrat en aquesta zona
no bufa el vent. El quart llarg té un pas molt finet a l'entrada i
després minva molt la dificultat.
L'últim llarg, és dels macos de la
via amb una dificultat mantinguda de V.
Tres ràpels i ja som a peu de via.
L1
El Toni arribant a la R1
L1
L2
L2
L4
L5
El sinclinal de Santa Fe
.jpg)
1 comentari:
Vaja fred vau passar ! és una llàstima no poder disfrutar la via pel fred. Estic content però de veuret disfrutant altre cop. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada