Aprofitant el canvi d'hora, amb el Toni pugem al capdamunt de la Plantació per anar a la Mamella a fer-la rajar. Ens enfilem per una bonica via del Joan Vidal, la Tomahaw que té una primera tirada senzilla de IV/IV+ amb alguna apretada de V i un segon llarg molt bonic i vertical de V+, després perd la verticalitat. Una via molt maca i amb ambient
Ens adonem amb el Toni que hem estat més estona en l'aproximació, què és força incòmoda en la part final, que escalant la via. Així que la tarda ja no donarà massa més, però abans passem pel Punxó de la pau i la Justícia que el Toni té ganes de provar la via de l'esperó de l'eriçó, que té un llarg. La fem els dos de primer, una agulleta que ens ha deixat una sensació molt agradable. Tot i que el pas més difícil es troba en zona descomposta si selecciones be les presses aquestes són fermes. Una via bonica i recomanable, clar que amb lo bé que s'està tot ens sembla bé; ni fred ni calor, la millor llum del dia, una tranquil·litat i una satisfacció dins nostre, que no es pot comprar amb tots els diners.
Primer llarg de la Mamella
R1
Punxó de la Pau i la Justícia
Les ressentes es poden trobar a la nit del lloro
.jpg)
1 comentari:
Renoi Mingo, ja t'has posat al dia de piulades eh? una bona caminada però millors escalades, petits tresors de la Plantació, ara ja toca la Carisma a la Mamella, passat setmana santa hi podem anar.
Publica un comentari a l'entrada