Aquest últim dissabte de Març quedem amb el Jorge de Bilbao a Murillo de Gállego, per anar a la Peña Rueba, que ens en han parlat molt bé els amics de Lleida, precisament els trobem buscant un bareto per esmorzar, abans d'anar als esperons del Gállego i el Fuertes.
Nosaltres enfilem cap al sendero límite, a traves d'una pista que surt del poble, l' anem seguint fins que la pista arriba al punt més baix, allí deixem el cotxe, doncs uns 150 metres enrera surt un camí que va a la ferrata de la Peña Rueba i passa pel peu de la majoria de vies d'aquest sector. Hi ha un altra aproximació en cotxe, agafant la carretera d'Agüero i la primera pista en bon estat a la dreta l'agafem i anem a parar al mateix lloc, però la pista està en millor estat.
L'aproximació a peu és bastant curta uns 15 minuts. Quan arribem tenim una parella francesa al peu i una de guardia civil a la segona reunió. Més tard arribem un parell de manyos, que ens diuen que la sendero és una via bastant nova i que segurament esdevindrà una clàssica. Les tirades tenen sobre els 30 metres i es poden fer dos de cop, sempre, però com tenim gent davant ens ho prenem amb calma. La dificultat més gran està en les quatre primeres tirades, sobretot, la segona i la quarta, que les graduen de V, però jo li posaria V+/6a en un pas del segon llarg i el quart llarg de V+, amb alguna apretada potser més difícil. Després la cosa afluixa bastant IV/IV+. La roca té algun tram delicat, però en general es força acceptable.
Una jornada que no oblidaré, com tantes d'altres viscudes amb el Jorge, Middi, Montrebei, Ordesa, Montserrat nord... van ser zones on vam escalar plegats, ara jo no ens recordàvem de quan vam fer l'última escalant en cordada de dos.
La baixada cal seguir unes marques grogues, després d'una corda fixa les marques tiren avall, però nosaltres seguim amunt per agafar la ferrata de baixada, creiem que és la millor opció.
La ressenya la podeu trobar en el blog sendero límite
Peña Rueba, Punta común
Les cordades precedents en el 1er i 2on llarg
El Jorge escalant el 2n llarg
Després del passet més difìcil de L2
L3
En el millor llarg, el quart
l4
L5
L5
Sortint de la via L9+10
Fotocim
Mallos de Agüero
Mallos de Riglos
.JPG)
.jpg)
5 comentaris:
felicitats,quina enveja veure´t per aquets indrets que fa temps que no visito.Es veu una bona via per tenir en compte per cuan pugui anar amb la colla.
Ens veiem
Hola Mingo.Vec que vau disfrutar força. Tambe vec que sempre hi ha gent. Per lo que hem fet per aqui , aquesta zona te bones vies i l'equipament es generos. Sembla un pla de jubilació. Una abraçada. LO SERGI.
Es veu una via prou interessant, caldrà apuntar-la, gràcies per la informació Mingo, a les fotos ja es veu que us ho vau passar bé.
Què tal és la roca, Mingo? Fa temps que em miro el lloc i com aquestes molasses sempre són variables....
Llàstima Ricard que ho tinguem tan lluny del Maresme pq el lloc es bonic.
SErgi la via està força bé.
Jaume hi ha un mint de vies a la zona de tots els graus i la majoria estan molt ben equipades.
Joan home la roca no està malament però la de riglos és molt millor
Publica un comentari a l'entrada