Des que el dia que Montserrat semblava més les selves de Tailàndia, que hi anàvem darrera. Avui sembla que serà el dia. El Jaume que em cuida molt, em fa passar davant per no forçar la marxa doncs encara estic una mica avariat.
Després d'una bona suada ens plantem a peu de via, el començament és molt difícil, ho intentem però no li veiem ni el color així que al final possem el pedal per poder passar, després la cosa ja és més humana. Una tirada força maca, jo diria que la millor. El segon llarg comença amb un bonic tram vertical, després ja tomba fins al cim en una escalada molt agradable.
Una via força recomanable, malgrat ens quedi el cuquet del començament, tot i que amb el Jaume creiem que és més difícil del que marca la ressenya, o potser ens fem grans i cada cop costa més. Malgrat tot, una tarda molt agradable i amb bona companyia
El dia que voliem fer la Presidenta
L1
El jaume abans d'entrar a R1
El company iniciant L2
Acabant la via
.JPG)
.jpg)
3 comentaris:
Per si et serveix de consol, jo vaig anar-hi amb una escaladora molt dura que va tirar davant al primer llarg......
Ei Mingo, oi tan que semblava Tailàndia aquell dia! tot humit i regalimant, malgrat tot vàrem tirara amunt amb tot el material i vam fer una bona volta. Aquest primer llarg m'ha picat, l'haurem de tornasra a probar quan anem més rodats d'esportiva...
Eis gent!!!! no us queixeu tant que bé que us en vareu sortir!!!!!de vegades amb en "manya" es passa més bé que no pas amb la força!! Felicitats per la via.
Salut!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada